Fòrum Narcís Monturiol

En anglès existeix un concepte anomenat “false friends” –amics falsos- per a definir paraules angleses que s’assemblen a les d’un altre idioma però tenen un sentit molt diferent.

Darrerament hem pogut veure al cinema la pel·lícula “Tierra prometida” –Promised land- de Gus Van Sant on es descriuen els tripijocs de gent que treballa per a una gran empresa que promou l’explotació de combustibles líquids o gas natural d’esquists per a extreure recursos energètics. Aquests tripijocs comporten aconseguir que la gent firmi contractes de cessió d’ús de part dels terrenys de les seves propietats a canvi de quantitats importants de diners. El que ignoren els propietaris és que les activitats associades a l’extracció d’aquests recursos pel mètode del fracting poden comportar danys greus pels animals i el medi ambient de manera que l’explotació agrícola de les seves finques esdevingui inviable. La pel·lícula és interessant pel que fa al ritme en què es descriu el relat. Segons s’explica, les empreses que es dediquen a aquesta activitat són tan maquiavèl·liques que fins i tot contracten falsos ecologistes per a que actuïn en contra de la firma d’aquests contractes. Així, en fer-se evident la falsedat dels arguments d’aquests ecologistes la gent serà favorable a un acord amb l’empresa.

L’aspecte lamentable del film és que no dedica ni un sol fotograma a mostrar si l’activitat del fracting és realment nociva pel medi ambient. En quins casos s’han vist efectes de contaminació d’aigües freàtiques? En quins casos hi ha hagut contaminació de sòls? En quins casos l’ús del territori en superfície ha comportat l’aturada de les activitats de les granges? Als USA ja hi ha una gran experiència sobre aquesta activitat i lamentablement no s’explica. Si l’objectiu últim de la pel·lícula és prevenir la gent sobre aquesta activitat s’ha de dir que han errat totalment el plantejament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!