Wu Ming.cat

Quan escrius, et cal sotmetre a escrutini tot allò que fas (…)

és per això que seguir o aprofundir lectures o anar al cinema en són una eina imprescindible.

Lectures i films que, tot sovint, voregen la temàtica que mires de tractar. En el cas de “La fàbrica”, el documental “En el hoyo” ha estat una influència recent i profitosa.

Vides obreres a peu d’obra, sense narradors omniscients, mots fluents i sincers i unes imatges enlluernadores i ben gràfiques: vet aquí una magnífica manera de plantejar el tema (n’hi ha, esclar, moltes altres).

“La fàbrica” vol, justament, això: presentar un cor de veus. Bocins de memòria i de record. Polifonia. Veus úniques i sense intermediaris: només hi parlaran elles i ells. Microcosmos fèrtil i singular.

És per això, entre altres coses, que fem servir la gravadora: volem espontaneïtat, llengua viva i directa. Paraules a raig. Mots imperfectes, que no lliguin necessàriament, entre sí, contradictoris. Que hi surtin de ben endins.

Obrers, quadres intermedis, oficinistes, especialistes, gent de la cadena, de control de qualitat. Sindicalistes, gent d’esquerres, altres sense credo. Dones, homes, joves, persones al caire de la jubilació. Nats al nostre país, a fora. Blancs i negres.

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!