Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Una colla de fotògrafs decidits. Ganes de menjar-se el món (…)
Voluntat d’independència. Barrija-barreja de reporters i artistes… Vet aquí l’Agència Magnum que enguany fa anys, seixanta.
Us sonen els noms d’en Robert Capa, de l’Henri Cartier-Bresson, d’en George Rodger, d’en David Seymour, d’en Bill Vandivert, de l’Eve Arnold, d’en Marc Riboud, d’en Werner Bischof… doncs això. Ja mos entenem.
Tot va començar amb cinc amics. Corria l’any 1942. Pura postguerra dura i frenètica. I del no res, i amb idees clares, alçaren una cooperativa: Magnum Photos inc. I foren els primers, poca broma, en aconseguir que les seves fotografies, el copyright, els pertanyessin. Els fotògrafs, doncs, conservaren els negatius i així podien vendre la pròpia feina a diverses publicacions. Tot plegat els impedia ser depenents. Els feia, curt, independents.
A més, esdevingueren editors i amos de les imatges, amb decisió plena sobre l’ús i destí.
Finalment, dugueren a la pràctica una concepció determinada del fotògraf: la fotografia, per elles i ells, era el fruit d’una visió personal del fotògraf sobre els aconteixements. Més: si la fotografia no és art, pitjor per a l’art.
Tu. I n’han fet 60. I segueixen tan joves. I ferms. I trempats.
Que en féu molts més –i que nosaltres ho veiem, que se’n diu-!
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Philip Jones Griffiths, un altra membe de l’agència Magnum. Les seves fotografíes publicades en diversos llibres sobre la guerra del Viêt Nam han estat clau i importants.