Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Si es vol estudiar i aprendre (…)
Volem la “Filmoteca” també a l’estiu
del 68 francès, caldrà, necessàriament, i també, acudir a en Godard i els seus films seixantavuitens.
La pel·lícula de la qual en parlarem n’és un exemple. Per encàrrec de la televisió francesa, en Godard fa un treball basat en "L’Emile" de Jean-Jacques Rousseau. Detall remarcable: el film comença abans de la revolució de maig i s’acaba de fer i muntar després. Doncs bé, la televisió francesa refusa el treball i el govern censura el film i en prohibeix la pública exhibició.
Quedem que els protagonistes són en Rousseau i la Patrícia Lumumba –com el líder revolucionari congolès-. Es tracta d’un treball complex. Un tapís amb imatges, textos, fotografies, cartells, duel interpretatiu d’alta volada, intervenció de la veu en off –de nou en Godard editorialitzant-. Un collage realment explosiu.
Tothom xerra, i no para de xerrar, sobre el diví i l’humà. Per bé que més del segon: el capitalisme francès, les multinacionals, la societat de consum. El cert és que en Godard i els actors carreguen contra tot, en una veritable demolició ideològica, política, i cinematogràfica, de la societat actual.
La densitat dels textos i dels continguts, el seu caràcter punyent, i el caràcter fortament experimental, fan d’ell un dels films més difícils, uf!, de pair -o te’n van del cinema o t’hi enganxes a la butaca per seguir-lo, ja sense forces-.
Lúcid, àcid, estripador, hipnòtic, així és "Le gai savoir".
El mestre Godard ha tornat a apujar el llistó. Déu n’hi do amb aquest Wilson cinematogràfic!
. Le gai savoir. Dir. Jean-Luc Godard. 95 minuts. Amb la Juliet Berto i en Jean-Pierre Léaud. França-República Federal Alemanya. 1969. Cicle Jean-Luc Godard
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!