Wu Ming.cat

El tinent Colombo es troba, un cop més, que el cotxe l’ha deixat penjat. I li cal, sisplau per força, (…)

emprar el transport públic.

Ara es troba a Barcelona, en un cas fet en col·laboració amb la Policia de Catalunya –la qual es coneix pel curiós nom de “Mossos d’Esquadra, fet que li eixampla el somriure i la mirada sorneguera al “poli” d’origen italià-.

El nostre home ha d’anar al Baix Llobregat, un “country” situat just en sortir de la capital. Li diuen, els seus acompanyants, que ha de baixar a la parada “Montesa” –pel nom d’una antiga fàbrica de motocicletes, que remet al moment que els Catalan Countrys eren líders en aquest subsector metal·lúrgic-.

La comitiva atura en un bar proper. Fa una xafogor considerable i bufa un vent important. Una cambrera sol·lícita, ben equipada, i de mirada goluda, l’atén tot duent-li un entrepà de xoriço, unes olivetes i un bítter sense alcohol.

El lloc de visita és una grossa fàbrica de capital cent per cent USA. La instal·lació fabril es troba a tocar d’una ratlla/cruïlla que uneix els municipis d’Esplugues de Llobregat, Cornellà, i Sant Joan Despí, i ben a prop del barri de Sant Ildefons, de molta anomenada i personalitat a la zona.

Al costat d’un nou i vidrat edifici de la BAYER, encara en construcció, hi veu, el tinent, un gros cartell amb el retrat d’un senyor amb barba de pocs dies, ulleres, i cabell curt però atapeït. El manso es diu Antonio Balmon i, pel que es veu, ven “Nous reptes i noves idees per Cornellà”.

La fàbrica té, constata, dues estructures prou diferenciades, a la façana: una part més antiga, d’una sola planta, feta amb maó –to discret, auster i entenimentat-. I una altra, amb profusió de formigó i guix, amb diversos amuntegaments, en una estructura ciclòpea, milhomes, i grandiloqüent-.

El segurata de l’entrada li demana què vol. En Colombo li mostra la documentació i seu mentre espera que vingui una senyora pertanyent al comitè d’empresa en representació d’una curiosa “Union” anomenada Comissions Obreres.

Incapaç de parar quiet, el tinent s’aixeca i comença a badar. Li crida poderosament l’atenció una vitrina amb mostres dels productes fabricats aquí: màquines d’afaitar, depiladores elèctriques, tensiòmetre, raspall dental elèctric, batedora, picadora, expremedor, planxa, eixugador de cap, cafetera, torradora, gerra termo…

I, més enllà, en la paret del despatx on prendran seient –ell, acompanyants del col·lectiu Wu Ming.cat, i la senyora Rosalia- penja una plaça que commemora els 40 anys de la fabricació –1958-1998-, del producte superestrella de la firma: 50 milions d’unitat venudes i la seva exportació a 45 països.

En Colombo, bloc de notes i gravadora a punt, entrevistarà, per separat, i successivament, a les senyores Rosalia i Aurora, ambdues nascudes a Granada, a les primeries dels anys 50. Totes dues uniformades amb bata blava.

En acabar les dues hores i escaig de conversa, i aprofitant que el segurata és amb la guàrdia baixa, s’escolen per una porta i veuen la nau industrial situada a la planta baixa. Gros i dens amuntegament fabril poblat de màquines d’injecció, sitges, i maquinari divers. Un directiu d’origen alemany, treballadors i tres segurates, observen amb discreció i interès la curiosa comitiva.

Tots ells reconeixen el tinent Colombo, molt popular per una sèrie de televisió dels anys 70, i reposada durant els 80 i 90 del segle passat. Sabeu? El veritable nom del tinent és en Peter Falk, i fou amic i actor de referència del malaguanyat actor i director John Cassavettes.

En fi, un altre dia ens plaurà fer-vos cinc cèntims de l’evolució d’aquest cas. Un cas relacionat amb una empresa que tanca per migrar a Polònia i Hongria. I que ho fa sense haver perdut un euro i posseint una economia sanejada.

Em dic Ming. Wu Ming.cat

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!