Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Catalunya: capital Cornellà (3)
L’endemà de les eleccions, el cinturó metropolità de Barcelona ha gairebé perdut (…)
el roig i es lleva d’un rosa pàl·lid i esvaït. El color del neoliberalisme PSOE que, tret del Prat de Llobregat i Molins de Rei, la governa.
Seguim amb el llibre, i avui és el primer dia d’entrevistes. Ens hi cal anar a Cornellà, antic punt fort comunista.
El nou de trinca tramvia del Baix Llobregat ens durà només tres parades més enllà de l’anterior visita del 14 de maig. Cinc minuts després –tot forma densa i única trama urbana- ens plantem a Cornellà de Llobregat.
Veiem el gegantí cartell electoral del nou batlle. Antic membre del Partit del Treball-PTE i avui del PSOE. És l’hereu d’en Josep Montilla, així mateix ex-PTE (marxista-leninista línea Mao Tse Tung-, si bé en Montilla desembarcà al PSUC per acabar allà on és –d’admirador d’en Mao a “supporter” d’en Willy Brandt-. Vés què hi farem.
El predecessor de tots ells, com a batlle ben roig, fou l’excapellà i comunista i antic membre de l’Organització Comunista d’Espanya-Bandera Roja/OCE-BR i de Cristians pels Socialisme, Frederic Prieto.
Ignasi Iglésias, se’n diu la parada del tramvia on fem peu. Davant nostre apareix una important zona industrial que pivota sobre tres eixos: la seu de la Confederació Empresarial (que integra, entre d’altres, l’antiga i duríssima patronal baixllobregatina, pro-Alianza Popular-AP, SEFES); l’empresa SIEMENS, bastió del moviment obrer i comunista amb en Joan Ramos com a líder; i la central de Comissions Obreres de la comarca, lloc al qual ens dirigim.
Comissions ocupa un antic ambulatori de la Seguretat Social. Un edifici, modern i pràctic, de planta, tres pisos i soterrani. D’uns 30 per 15 metres. Coronat per unes plaques solars que ens dóna, en aquests moments, en un panyell a tocar de l’entrada, la lectura de 2460 W i 1581 Kwh, de producció elèctrica fotovoltaica.
A baix, hi ha també la recepció, amb dues telefonistes i una vitrina amb llibres del sindicat, materials de formació, i exemplars de la revista “La Factoria“, promoguda i editada per l’antic líder de CCOO a la zona, Carles Navales -des de fa una colla d’anys membre del partit socialista i d’UGT-.
Demanem per la persona que ens espera i ens diuen que és a la tercera planta. Allà hi trobem els sindicats comarcals del Metall/Mineria, Construcció/Fusta, Alimentació…
Després d’uns minuts d’espera, ens atén l’Antonia, nascuda a Motril, Granada, el 1959 i que quan tenia un any es trasllada a viure a casa nostra. L’Antonia ha treballat a la cadena de muntatge de l’empresa metal·lúrgica objecte del nostre llibre. N’ha estat i és membre del comitè d’empresa, i, poca broma, dirigent del metall a la comarca i a nivell estatal.
És una dona bruna, de mitjana alçada, cabell amb rínxols, ulls observadors i to reflexiu en el parlar. I un accent andalús força aigualit. L’Antonia és filla de metal·lúrgic i sindicalista i de mestressa de casa.
D’aquí pocs dies, en tindreu ocasió de conèixer, per boca pròpia, algunes opinions. Les hi llegireu en la llengua que ens parla: el castellà. El llibre, com us vam dir, sortirà en versió catalana i castellana.
L’entrevista és gravada i serà transcrita, fil per randa, per al llibre. Hi dura, ben bé, una hora i mitja. Nosaltres, tan sols, hi extractarem unes poques i significatives ratlles.
Quan marxem –amb algunes peticions i més noms per omplir el sarró dels testimoniatges- ens fixem en aquest espai de transició urbana. Una mena d’illa dins Cornellà de Llobregat. Fàbriques noves. Fàbriques velles. Runes fabrils. Altres que estan sent goludament trossejades.
Fàbriques no pas en construcció si no en descomposició.
I el triangle, el sindicat, la SIEMENS i el sindicat. Cadascú senyorejant un dels tres vèrtex.
Cornellà, Esplugues, L’Hospitalet. Ciutats joves, plenes d’escletxes i traus. Puzles inacabats. Trames cosides i recosides. Fetes, coitus interruptus. Territoris en transició. Sensació d’esmicolament. Sense centre, o gairebé. Terra de ningú.
Curt: un no land. No-lloc. Amb problemes de vertebració i cohesió.
Espai de civilitat?, ho hauran de ser, per força. Altrament les passaran magres.
Nota.- la il·lustració d’aquest article és una pintura -“Casas de Sestao”- de l’Agustín Ibarrola. L’escultor va ser fundador de Comissions Obreres i dirigent del Partit Comunista d’Euskadi (PCE-EPK).
Em dic Ming. Wu Ming.cat
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona tria, la de Cornellà!
Pel projecte de La Fàbrica, que millor que Cornellà. Pel que fou, pel que ha esdevingut i pel que pot arribar a conventir-se. Primera gran idea que donaria per desenvolupar i pensar-hi si un llegís el llibre: la de la societat industrial d’avui en dia en un No-lloc, sense cohesió i amb un futur com el que tenien moltes d’aquestes fàbriques que ara són carnassa de les grues en terrenys en mans de l’especulació.
Per cert, bona pensada això de l’ús de la gravadora pel cor plural que vau comentar en l’apunt anterior. Segur que ha de donar molta matèria però també ha de ser difícil la seva selecció i no esbiaixar-se del tema principal.
Continuem esperant notícies del projecte.
Salutacions.