<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
per Miquel
Torres i Benet
Plataforma
en Defensa de la Terra i els Drets.
ZEPA Belianes-Preixana
<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Caldria
parlar clar i català, caldria mostrar a la societat qui són
realment aquests ecologistes que defensen la ZEPA i que condemnen les
nostres terres, com si fossin els nous amos de les propietats dels
altres. Caldria dir que defensen la creació d’un Parc Natural
Agrari, amb les seves limitacions i greuges de futur, tot creant-lo
damunt de la propietat privada, damunt de les explotacions familiars
existents, les quals denunciem trobar-nos en indefensió.
Durant
el procés participatiu dels Plans de Gestió de les ZEPA, els
ecologistes demanaven la protecció dels hàbitats esteparis fins
aconseguir un nombre d’aus pròxim al que hi podia haver fa 200
anys. Ara en la darrera nota de premsa sobre el Pla de Gestió,
demanen com a mínim els valors poblacionals d’ocells que teníem
l’any 1985. La nostra resposta es la mateixa que varen donar a
Belianes durant les sessions, fa 200 anys la ZEPA de
Belianes–Preixana estava pràcticament tota plantada d’oliveres
arbequines. L’any 1900 els camps de cereals eren pocs i sovint
conreats entre filades d’arbres que es sembraven pel manteniment
dels animals de pota rodona. Valors ornitològics de l’any 1985?,
en quin moment hi havia més ocells estepàries?. És evident que
neguen la realitat del territori i que només volen imposar la seva
ideologia.
Durant
les sessions del procés participatiu. el portaveu dels ecologistes
demanava diàleg, com si ells n’haguessin tingut. A la fi i al
cap, no són precisament ells, els que varen posar la denuncia a
Europa pel tema de les ZEPA. És que no tenen memòria? no va ser
precisament la seva falta de diàleg la que encara ho va enredar
més. Voleu dir que a aquests ecologistes que han posat les denuncies
contra el territori se’ls ha de tenir en compte i riure les seves
gràcies?. Voleu dir que val més la seva ideologia que els drets de
la gent que treballem i vivim a les terres afectades?.
Ens
neguen la garantia d’aigua, ens neguen l’ús del reg, ens neguen
l’explotació intensiva, ens neguen les opcions de futur… això
si, podem fer rutes turístiques per les zones protegides, a cavall i
a peu, podem fer cases de pagès, bars, restaurants… tot allò que
faci falta per abastir l’ús social de les zones ZEPA. Ara resulta
que tots els pobles afectats hem de treballar pel turisme
ornitològic. I la resta de pagesos professionals compromesos amb el
territori que fem?, esperem que ens comprin les finques mitjançant
l’expropiació?, fem les maletes i marxen de casa?.
Diuen
que se’ns ha de compensar amb molts diners, que no saben d’on han
de sortir, però clar, ells d’això d’economia no en tracten,
diuen que és el Govern qui s’ha d’espavilar a pagar el que
calgui. Així mateix ho han escrit en el document presentat pels
Plans de gestió de les ZEPA. Posen totes les limitacions possibles
al territori i després exigeixen que el Govern, que som tots, paguem
la festa. Nosaltres creiem que és més assenyat saber quins diners
hi pot aplicar el govern i limitar les explotacions en funció dels
recursos que s’hi apliquin. Tant costa trobar un equilibri racional
entre limitacions i indemnitzacions, entre proteccionisme i
explotació agrícola.
Ara
a més a més, volen que les proves pilot es facin fora de la pròpia
ZEPA, causant un greuge a la propietat privada que està lliure de la
ZEPA. Voleu dir que a l’administració catalana no hi ha algú amb
una mica més de seny?. Perquè és comporten així?, doncs perquè
algú els hi ha fet creure que tenen el poder necessari per
comportar-se impunement. Realment algú creu que hem de continuar
aguantant les seves pretensions i falta de respecte amb el món
rural?. Si el factor humà és clau per a que el Parc Natural Agrari
sigui viable, que passarà si els pagesos ens neguem acceptar un
model de gestió lesiu i ruïnós?, i ens declarem en insubmissió?.
Ara
demanen que els espais amb Clau 1 passin del 2,5% al 20%
i exigeixen la creació urgent d’una comissió tècnica que
planifiqui la Plana de Lleida. Suposem que volen feina i sou.
Companys,
plantem cara, si no ens respecten fen-nos respectar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!