per Ramon Maria Guiu
<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
L’espècie humana és
una colla d’animals racionals de “cuidado”. Un servidor, que ja
té allò que en diuen els moderns una edat, cada dia que passa em
quedo més estabornit del grau de candidesa d’alguns congèneres.
Mira que estem avisats;
mira que, quan anem a comprar qualsevulla menja, mirem i remirem tot
el que hi ha escrit a l’envàs: que si la data de caducitat, que si
la composició, que si les calories, que si els transgènics; en fi,
ens ho llegim tot del dret i del revés. Encara que, de vegades, tinc
la sensació que a molts els passa el mateix que em passa a mi quan
tinc avaria al cotxe: aixeco la tapa del capó i no hi entenc res de
res.
Així doncs, amb aquests
antecedents, no puc entendre com hi ha gent que es jugui la cartera,
i moltes vegades la vida, comprant algunes medicines per Internet. He
fet la prova, i al cercador Google, quan li demanes que et mostri
venda de medicines, hi apareixen 822.000 entrades. Totalment
inconcebible.
Com és possible aquest
nivell de candidesa, gairebé podríem dir d’estupidesa? I, el bo
de cas, és que moltes vegades els engalipats són persones que, com
un servidor, també tenen una edat.
I el més patètic de tot
plegat és que, moltes vegades, tot aquest enrenou té molt a veure
amb la vergonya de parlar amb el metge de certes qüestions, gairebé
com els antics acudits dels condons i els farmacèutics. No
n’aprendrem mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!