per Ramon Maria Guiu
He de
confessar-li, benvolgut lector, que tenia intenció de passar-me una
bona temporada sense escriure gairebé res. Després de 4 anys de
tesi doctoral, un queda escolat i necessita passar una temporada
gandulejant.
Però
la temptació m’ha vençut quan el Constitucional ens ha dit
reiteradament allò de la indissolubilitat, i per a un apotecari
aquesta és una qüestió de principis fisicoquímics fonamentals.
Una de
les feines més principals que tenim és justament preparar
solucions, és a dir, dissoldre el principi actiu en un dissolvent
adient per tal d’incorporar-lo a la forma farmacèutica desitjada.
Dissolem la urea en aigua per tal de preparar moltes cremes
dermatològiques, també utilitzem alguns dissolvents orgànics per a
altres tipus de molècules; en fi, que es pot ben dir que amb
l’actual tecnologia sempre hi ha un dissolvent que es pot
utilitzar. Aquest dissolvent, a més a més, no interfereix en
l’acció medicamentosa i, fins i tot, no té efectes secundaris.
És a
dir que els senyors del Tribunal
Constitucional, abans d’emprar la seva terminologia, s’haurien
d’assessorar. Si en la pràctica farmacològica no hi ha gairebé
res indissoluble, imaginin-se en política; aquí la cosa dels
solvents i dels soluts va a mil per hora.
Altra
cosa, però, és que confonguin els seus
desitjos amb la realitat, i per molt que els toquin la “cacauera”
(expressió molt poc científica, però molt descriptiva), als
senyors constitucionals, Catalunya és una nació i esdevindrà el
que els catalans vulguem.
Si la
cosa pica molt, hi ha una crema antihistamínica que calma “la
picassor” de manera molt efectiva. Paraula d’apotecari vell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!