per Miquel Martín Martín, regidor d‘ERC a
l’Ajuntament de Mollerussa
p { margin-bottom: 0.21cm; }
En el Ple de 25
de febrer de 2010, els regidors d’ERC van presentar una moció de
reprovació a l’alcaldessa per la incoació d’un expedient
disciplinari a l’arquitecte municipal.
Aquesta moció va ser aprovada per
majoria amb els vots dels regidors d’ERC i dels regidors de CIU.
La moció
recollia, entre altres, les consideracions següents sobre l’actuació
dels responsables polítics i el procediment executat:
•
“Han danyat innecessàriament la dignitat personal i
professional del Sr. Martínez, qui
sempre
ha actuat amb rigor i amb respecte a la legalitat…”
•
“Menysté les garanties i els drets laborals dels treballadors i
treballadores de
l’Ajuntament i
supedita la seva professionalitat a interessos polítics i al
sotmetiment
a càrrecs electes.”
•
“Comportarà unes despeses jurídiques importants per defensar un
procediment
improcedent i unes
indemnitzacions a càrrec de les arques municipals i per tant dels
ciutadans de Mollerussa.”
p { margin-bottom: 0.21cm; }
En una
brillant intervenció, el portaveu d’ERC, Sr. Ignasi Serret, va
convidar els presents “a imaginar-se que són treballadors d’una
empresa per la qual han treballat amb dedicació, rigor i
professionalitat, creient que havia de ser reflex dels principis
morals i socials que fonamenten el nostre Estat de dret …”,
creient que aquesta empresa havia de defensar “la igualtat de tots
els ciutadans, el respecte a la Llei i a la dignitat, en la qual
havia de prevaldre la idea de comunitat de la cosa pública i el joc
net, i per això n’esperaven unes pràctiques, polítiques,
governatives, dignes de tot allò que representa la seva empresa”.
I manifestà la mala imatge que es donava “Si uns governants
escollits pel poble en el marc d’uns principis democràtics, són
capaços d’apartar un treballador del
seu lloc de treball… a contractar personal extern per assumir les
funcions que li eren pròpies…”.
Després el Sr.
Serret va demanar a la Sra. Alcaldessa que, després de les
afirmacions fetes a Platònic (dimecres 10 de febrer de 2010) en les
quals afirmava que “la iniciativa
de sancionar i qualificar la sanció aplicada va ser dels tècnics”
concretés de quins tècnics es tractava: els de casa, el Secretari,
la Secretària, l’Interventor o els assessors externs,
professionals excel·lents i amb els quals era un privilegi poder
treballar?
Finalment va
afegir que “tot això provoca també, a més, unes despeses que
tard o d’hora, s’hauran de pagar i aquí voldríem
deixar ben clar perquè ningú s’enganyi, que demanarem les
responsabilitats de tot tipus, tant legals com econòmiques que es
derivin d’aquesta actuació i contra qui resultin responsables
d’aquesta deplorable situació, tant si els responsables són, com
diuen, els tècnics, tal com creuen que són realment vostès els
únics responsables de tot plegat.”
El
diumenge, 7 de març de 2010, en un diari provincial, la Sra. Ginestà
deia “que la última palabra la tiene la Justícia…” Igualment,
en data 13 de novembre de 2009, en un altre diari, manifestava “serem
respectuosos amb la justícia, deixarem que actuï i quan aquesta es
pronunciï, ja direm el que haguem de dir”.
Efectivament,
l’última paraula l’ha tingut la Justícia.
Una
primera sentència, de febrer de 2010, ja condemnava l’Ajuntament
al pagament d’una indemnització de 10.000 € per danys morals i
obligava a la readmissió de l’arquitecte. A la sentència, cal
sumar-hi les despeses d’advocats i procuradors propis.
Ara, una nova
sentència de data 4 de març de 2010, del Jutjat social núm. 2 dóna
la TOTAL I ABSOLUTA raó
a l’arquitecte, amb una DECISIO del jutge segons la qual acull
INTEGRAMENT
la demanda instada per l’arquitecte i declara la nul·litat de la
sanció imposada, la revoca i condemna l’Ajuntament de Mollerussa a
estar i passar per aquesta declaració i a restablir l’arquitecte
en la PERCEPCIO del salaris deixats de percebre durant tot aquest
temps. Sobren els comentaris.
I
ara què ? Sabrem el noms i càrrec dels “ tècnics responsables”
de la presa de decisió maldestra, injusta i equivocada que es
va prendre? Demanarem les responsabilitats econòmiques que han
ocasionat a l’Ajuntament?
Jo dic que sí;
que hem de complir amb el compromís manifestat en el Ple de 25 de
febrer de 2010 i demanarem, a l’igual que en aquell moment, el
suport de CIU.
Crec, que el nostres
conciutadans s’ho mereixen .
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!