per Ramon Maria Guiu
<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
A l’acte primer d’Il
Barbiere di Siviglia, que segons molts experts és la millor
òpera bufa de Rossini, Don Basilio, professor de música de
l’heroïna de l’obra, Rosina, interpreta l’ària “La calumnia
è un venticello”, destinada a desprestigiar el conde de Almaviva,
xicot de Rosina.
La lletra d’aquesta
ària és tot un compendi de mala bava, i de com funciona, des del
temps de la picor, això d’escampar fem. Com que l’italià és un
idioma prou entenedor per als catalans, us n’escric alguns
fragments:
“La calumnia é un
venticello, / un’auretta assai gentile
che insensibile, sottile,
/ leggermente, dolcemente
incomincia ,/ incomincia a
sussurrar”
El que s’inicia com un
suau i gentil oratge, que lleugerament i dolçament comença a
xiuxiuejar, acaba de la següent manera:
“E il meschino
calumniato, / avvilito, calpesato,
sotto il púbblico
flagello / per gran sorte ha crepar.”
És a dir que l’infeliç
calumniat, envilit i aixafat sota el públic flagell, es pot
considerar afortunat si mor.
Què voleu que us digui.
A mi, algunes filtracions que darrerament s’han fet als diaris em
semblen fetes per Don Basilio. És clar que no cal que s’hi
escarrassin perquè, en aquesta mateixa òpera, es canta també el
rondó de “L’inutile precauzione”, que ben bé podríem traduir
per allò que, a aquestes alçades de l’òpera, el públic ja sap
de sobres el que va de bo i el que és foc d’encenalls.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!