Quadern de Terramar

Jaume I va venir el món envoltat de llegenda. Va ser engendrat a Montpeller per un pare que creia que se n’havia anat al llit amb una de les seves amants, però qui hi havia sota els llençols era, en realitat, la seva esposa Maria de Montpeller, que havia ordit l’estratagema per aconseguir un fill del marit que se li feia escàpol. Quan el rei Pere va descobrir l’engany primer es va enutjar, més tard es va resignar – Que sigui el que Déu vulgui, va exclamar,- i de seguida que va poder va fugir de Montpeller. Tot el record que en queda en aquella ciutat és la torre medieval on va néixer el rei Jaume al cantó d’un carrer per on passen més vehicles que persones, en un entorn empolsegat i voltat d’una vegetació més aviat dubtosa.

El rei es va estrenar en l’ofici als nou anys per apaivagar les disputes dels nobles ambiciosos. Als tretze el van casar amb Elionor de Castella, i feina va tenir per començar a complir amb els deures matrimonials. Va passar la vida lluitant en dos fronts: el de les conquestes, que li van valer la glòria de per vida i per la posteritat, i el dels nobles catalans i aragonesos que no sempre eren fàcils de dominar. Faldiller com el seu pare, el rei Pere, es va casar tres vegades i va viure envoltat d’amants, amb alguna de les quals va arribar a signar contracte de concubinatge, com la comtessa Aurembiaix d’Urgell. De la segona muller, Violant filla del rei d’Hongria va tenir vuit fills, dos dels quals van heretar respectivament Catalunya, el rei Pere, i Mallorca, el rei Jaume. Entre lluites i conquestes de tota mena el rei Jaume va saber trobar temps per escriure la seva autobiografia, la crònica de la seva vida, aplegada en un dels llibres medievals més difosos i entretinguts com és el Llibre dels fets.

La seva figura va ser objecte de diversos retrats literaris i artístics. Els coetanis, amb més realisme, i els que no ho són, amb grans dosis de simbologia. Conten les cròniques que era un home alt i ben plantat, ben fet, ros de cabells i d’ulls negres, proporcionat i atlètic. La historiografia, la literatura i la pintura romàntiques el van convertir en el personatge més legendari i evocat de la història de Catalunya.

Els sitgetans tenim un deute important amb Jaume I, perquè va ser ell qui ens va situar per primer cop en la historiografia literària catalana. Això va ser quan les naus del rei partien cap a la conquesta de Mallorca i, diu el Llibre dels fets que l’estol passava per davant de la mar de Sitges. És el primer esment del nom de la vila en un text literari, desprovist de les reminiscències llatines de Subur. Sitges tenia ja prou entitat –relativa, perquè era una població protegida pel promontori rocallós de La Punta amb una rada que aixoplugava les embarcacions dels nostres, fossin pescadors, comerciants o pirates ocasionals. La mar prenia nom a les envistes de la Vila, i és així com el rei Jaume ens va ubicar en la literatura per primera vegada.

Per aquest motiu, i per celebrar els vuitcents anys del Rei, estaria bé que li fos dedicat un carrer de Sitges. La grandesa del seu regnat i el record de la nostra mar del segle XIII solcada per les seves naus bé s’ho valdrien. No anem sobrats de nomenclatura relativa a la història de Catalunya. I, ja que el Rei no va recalar a la vila tot i venir-li de passada, ara l’hi podem fer un lloc entre nosaltres per agrarir-li que ens situés amb nom propi en el mapa de la seva vida i obra legendàries.