vins que estimo (VqE)

Acabada de celebrar la Mostra de 2012, la impressió és clarament positiva. Sense ser encara una iniciativa que pugui considerar-se com a plenament modèlica, el cert és que s’hi percep una clara voluntat de millora, superant el balanç de l’edició passada, i indiscutiblement, d’anys anteriors, que registraven una situació d’estancament alarmant.

Al nostre criteri, la principal objecció seria la localització de la Mostra a la ciutat: cal una ubicació no sols cèntrica, sinó també central.

És una acció de promoció absolutament necessària. Seria un gravíssim error fer marxa enrere i deixar d’organitzar aquest certamen que compta amb un important arrelament.

Això no vol dir deixar de recolzar altres iniciatives de promoció del vi que s’organitzen a la ciutat, ja sigui per part de diverses DO´s (com han estat Montsant, Terra Alta, …) o d’iniciativa privada. Totes són benvingudes i són també necessàries per a la difusió del consum de vi de qualitat.

Però el volum de mitjans i capacitat d’atracció de públic que posseix la Mostra, no la té cap de les altres iniciatives, dissortadament.

2) Les millores introduïdes l’any anterior i el present han estat clarament positives i augmenten l’atractiu de la Mostra. Cada vegada més, no és sols una suma d’estands, si no un conjunt d’activitats organitzades al voltant del món del vi.

Potser faltaria una millor difusió d’aquestes activitats (per exemple, en relació a la presentació dels quatre primers vins de l’anyada 2012 de la DO Penedès que han sortit al mercat; una iniciativa certament brillant).

3) Una de les dades més positives és l’augment d’expositors (61 en la present edició per només 32 l’any 2010), gràcies a unes tarifes més assequibles que en anys anteriors. Aquesta és precisament una de les principals raons de ser d’una Mostra: oferir als cellers un espai per a la difusió dels seus productes a un ampli ventall de públic, a què s’afegeix també el turístic. Tan de bó la xifra d’expositors segueixi incrementant-se encara més perquè serà el millor senyal de la seva utilitat.

Alhora, seria també molt positiu cercar alternatives dirigides als cellers que, per diversos motius, no volen o no poden disposar d’estand propi, perquè almenys els seus productes es puguin trobar i adquirir també a la Mostra, participant també del certamen.

4) Una iniciativa d’aquestes característiques, però, mereixeria trobar, per a properes edicions, una millor ubicació a la ciutat, no sols cèntrica, també central. Pensem en espais emblemàtics com ara la Rambla de Catalunya, on ja hi va estar situada fa més d’un parell de dècades.

Aquesta, però, és una qüestió que correspon més a l’ajuntament de Barcelona que no pas a l’organització i que té una enorme complexitat tècnica. No obstant, els espais públics més identificadors de Barcelona no poden estar “okupats” permanentment per terrasses i vetlladors que pertanyen en definitiva a negocis privats. Caldria establir unes limitacions temporals a l’ús de la via pública per part de bars i restaurants, de manera que sigui possible l’organització d’iniciatives com ara la Mostra que enriqueixen la personalitat de la ciutat i li aporten un valor afegit indiscutible. No obstant, som molts escèptics respecte a la sensibilitat d’aquest ajuntament, fins ara centrat en el benefici a curt termini.

Fins el proper any.