El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
El sol, rodó i metàl·lic, blanquíssim entre els núvols, es filtrava per les branques esveltes dels lledoners, i les darreres fulles valentes, que hi penjaven, semblaven espines descarnades entre les branques. Una renglera d’arbres nus es lliuraven al bany de llum i s’apropaven als meus ulls, que, per poder mirar-s’ho tot de cara, es vestien amb ulleres negres. Em donaven aquest aire anònim de vianant del fred una horabaixa clara amb un cel net i blau. De vegades et sorprèn com són de belles les coses que veus cada dia.
Passejava per un carrer com tants d’altres, per la zona de les escoles, a pas ferm, el fred saludable i la llum , fent-se notar, ja es perllongava, o a mi m’ho ha semblat. Pensava que estava bé gaudir de nou d’un parell de dies de festa i això em domava bon humor. Em rumiava el sopar de cap d’any que faríem, i si ho tenia tot, els llibres que compraria per regalar … He començat a divagar, fent i desfent un cabdell de records i sensacions disperses.
M’han vingut al cap les escenes principals de l’any que s’acaba, com ho fan els diaris, els bons moments, els mals tràngols, els encontres i els desencontres amb les persones importants per a mi, els encerts i les fallides, els amics que no veia feia estona i els projectes per a l’any que ve.
He acabat comprant al súper el raïm. És clar, fas concessions. No saps ben bé per què, et sembla que si no prens el raïm, i ho fas com ho has fet sempre, gra a gra, campanada a campanada del rellotge de casa -un carillon que em va regalar el meu germà el dia que em vaig casar- doncs et sembla que potser no te n’adonaràs que un any s’acaba i un altre any comença i que enlloc no estaràs com a casa aquesta nit. Sempre necessitem litúrgies, i jo a més necessito ca nostra, però no m’amoïna pas, ni en faré cap exercici de contricció. He comprat el raïm i ens el prendrem i s’ha acabat el bròquil.
En sortir ja era fosc i a casa, quan he tornada, s’estava bé. He mirat el correu i m’ha escrit n’Aurora. Té un nom tan maco que no me’n puc estar de dir-lo. He estat molt contenta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot i que siga una miqueta aviat per dir-ho.
Ha estat un plaer rebre-te’n i seguir-te.
PS: per cert, he passat per la perruqueria. Hi he adequat el bloc amb una nova fesomia.
¿Què te’n sembla?. No m’he atrevit a fer el disseny amb la "blanca" per por a perdre alguna alguna cosa….quan en sàpiga més….potser.