Banyat de sol,
el matí de tardor
carrega de melangia
la buidor
d’un espai clos
de l’ànima
que ja no ens pertany
i resta pres per sempre
de l’enyor,
sense cap esperança
de conhort.
Crec que haurem d’anar pensant en les plataformes i la força de la societat civil. Crec que no hem d’abandonar mai el nostre demble i l’hem de preservar i acaronar, com un llegat primigeni, car ningú lliurarà cap batalla per la nostra cultura, car ningú ens regalarà el dret a no desaparèixer. Bona nit blocaires, amb amor.
Si em permeteu, crec que no hauríeu, no hauríem, de perdre la bella paraula “Generalitat de Catalunya”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!