El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Els núvols pinten clapes d’ombra a la serra esmolada, camí del nord. Les savines groguegen, i els magraners, abans de despullar-se de tot. El prat verdeja. La salicòrnia torna lila, roja, groga, tardoreja a la marjal de sa Gola, al Moll.
Les aigües de la mar van dòcils, parlen un llenguatge suau, de carícies a la platja: dos cops curts i un llarg, un llenguatge senzill, de pau, cisellen l’arena, renten les angúnies.
El passeig mostra el pas del temps, la boca de les savines ha crescut : http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/88239, aquella que ens parlava d’amistat i records, s’ha retorçat el tronc, un any més. El passeig per la riba, solitari i lluminós, fins a la zona militar i sant tornem-hi.
A l’aiguamoll : granots, anneres dorments i garses blanques arrecerades, al seu lloc protector, joncs i aigües somes, peixos petits i tranquils.
La lluna blanca i alta entre els pins i les savines, el sol ponent, l’oratge fred, tornar amb les ferides de la intempèrie urbana i els treballs quasi guarides. Restaurar la vida.
Respon a Joan Grau Cànoves Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…”Les aigües de la mar van dòcils, parlen un llenguatge suau, de carícies a la platja: dos cops curts i un llarg, un llenguatge senzill, de pau, cisellen l’arena, renten les angúnies…”
Que bonic, Victòria. M’enduc aquest troset de calma!
Els núvols, la mar, les sabines, la lluna, expresen sensacions intemporals.