El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
La lluna entre els plàtans i la neu que cau
Dia 19 va ser lluna plena, lluïa un nimbe generós ,
molt ample, que ens prometia un fred de mil dimonis. Ja el tenim aquí. Ara
mateix està nevant, uns flocs de neu que t’enfarinen i desapareixen.
Ha vingut na X. a veure’m i petar-la. Duia la
jaqueta negra tota blanca i el seu goig de viure i la seva amistat de tota la
vida, entranyable. M’ha omplerta d’energia … el temps m’ha passat volant, ple
de tendreses i records i propòsits.
La lluna anit pujava cap al zenit i quan més alta
estava, més blanca i més visibles les
seves planícies i relleus, com ulls que ens miren i no es clouen.
Entre plàtans despullats que només conserven quatre
fulles, dalt del castell, reflectida a la mar, no em vaig afartar de mirar-la.
El meu pas petit, lent i regular, sovintejat per alguna fiblada o una petita rampa, pagava la
pena.
Imatge: M.V.S.
Ahir va ser sant Sebastià, patró de Palma i per tot
hi havia remor de festa. Jo la vaig viure a ca nostra. En J. i en M. van fer
una torrada com toca i els fills que van poder van venir a veure el foc i a
escoltar l’harmònica i la ximbomba que es mesclaven amb l’hivern que s’escola i
una veu greu que cantava “Rolling and Tumbling” només per a nosaltres.
Respon a vedra Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si? Oh! Hi respiro una tranquil.litat en aquestes paraules, Victòria, sortides sens dubte de l’ànima!
I aquestes escenes casolanes, que m’agraden tant per acollidores… Em relaxen l’esperit, ho has aconseguit…
Aqueta teva amiga X estarà molt contenta de llegir-ho. Fa goig llegir una amistat d’aquesta mena, Victòria. Molta. I m’alegra,
Gràcies, no saps com marxo. Feliç!
Petons de torrada…
Com no ha de fer fred, ara, la setmana dels barbuts. Victòria, cuida’t molt i una forta abraçada. Gràcies pels teus comentaris, són un confort.
Uuuii, quina celebració del Sant patró més bonica ! El regal de la cançó, amb aquesta veu greu i personalíssima, i la torrada com ha de ser i tot acompanyat per una lluna ben enlluernadora. Les amigues que són al teu costat … el dolor ni es nota, oi ?
Una abraçada i molt de fred !
Són les petites coses les que mos ajuden a tirar endavant: la lluna plena, la conversa amb una bona amistat… Amb calma i poc a poc se van fent passos de gegant, encara que no sempre mos n’adonam al moment. Molts ànims!