EL LLAMP

Cooperar
amb els botxins

Després
d’empassar-me tota la Terribas, entrevista amb el Mas inclosa, m’he
quedat sense saber la composició del nou govern; demà
(vaja, avui ja!) serà un altre dia. L’Àgora l’he
abandonat així que m’he adonat de la presència de
l’Espada que garlava en espanyol: què hi feien aquells
periodistes asseguts a la mateixa taula que el del Partido de la Ciudadania (española colocada, y bien colocada por Franco, en tierra de herejes).

I l’actualitat ens dóna pitjors notícies. L’encara
president Maragall, fidel seguidor de l’Houdini, sí, aquell
famós «escapista», se’ns ha despenjat d’avi
turista pel Senegal i així m’assabento que els catalanets
tenim plans d’ajut i cooperació amb aquella ex colònia
francesa. Per què? Ho ignoro.

Però
sí sé una cosa. L’any 1939 els sipais senegalesos,
gendarmes a cavall amb uniforme colonial francès, foren els
botxins dels catalans tancats als camps de concentració
instal·lats pels «socialistes» gals a les platges
de Catalunya del Nord (Argelers, Sant Cebrià, etc.). Aquells
progenitors dels actuals beneficiats dels nostres cabals es dedicaven
a colgar els nostres pares i avis de sorra molla fins al coll,
deixant-ne justet el cap enfora… era el seu càstig preferit.
La major part dels sotmesos al «correctiu» moririen de
pulmonia.

Aleshores
em demano si els actuals mandataris del Senegal han estat prou
amatents a demanar perdó pels crims dels seus connacionals en
contra dels catalans. Si és així, i mirant cap a una
altra banda per no veure que a casa nostra hi ha pobres de solemnitat
que no tenen pas cap ajut, ja m’està bé que es cooperi
en el millorament de les condicions de vida de la gent de països
llunyans i exòtics per a nosaltres. [No he entès mai
per què els catalans hem de ser solidaris amb tothom, menys
amb nosaltres mateixos.]

Però
sé del cert que els senegalesos no ens han demanat mai perdó.
Tampoc no ho han fet pas els espanyols que viuen entre nosaltres ?i menys els que viuen enllà del Cinca?
i mira, ara, amb el vot dels d’E[abans ERC], ens en foten un de
president de la Generalitat de Dalt. D’això, i d’allò
que fas aquests dies, se’n diu cornut i pagar el beure, Maragall.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!