Un dia futur, un polític amb la fermesa i la dignitat de Francesc Macià, tornarà a seduir València. Podria ser Santiago Espot. Només el futur ens ho podrà aclarir.
Quan això s’esdevingui s’esvairan molts dels foscos núvols que enterboleixen l’afecció entre cCatalans i Valencians.
La principal estratègia dels nostres enemics és escampar odi i divisió entre catalans i valencians.
Salvador Molins i Joaquim Pugnau
—————–
Extret del Blog de Núria Cadenes : Heu llegit ‘El Temps’?
“En albirar-se el tren la gentada -que havia envaït les andanes- va prorrompre en ovacions i visques a València i a Catalunya”
És, en una crònica de l’època, l’arribada del president Macià, al
capdavant de la representació oficial de les institucions del Principat
de Catalunya, a l’estació del Nord de València, el 28 d’octubre del
1933. És difícil llegir què va passar aquells dies, a València, i no
emocionar-se…
(“El dia que Macià va seduir València”)
———————-
Fotografia: Macià dalt del balcó.
(la foto no sé d’on és, però la visió que després va tenir des del
balcó de l’Ajuntament no se’n devia apartar gaire, d’aquesta…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha agradat el comentari
Si Frances Macià hagués sigut viu el 36 no hi hauria hagut guerra civil a Catalunya i a València i potser no hauria arribat la Guerra d’Espanya.