El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Els petits plaers de ma vida: una posta de sol de tardor i fer l’amor
UNA AGLOMERACIÓ DE DESORDRE
Una porció imperceptible
de Sol
penetra, calculable,
sense precipitar-se,
a l’epidermis blava
de la mar amatent.
Amaga en el seu ambre
ondulades clarors,
de l’iris confegides,
com ho fas tu,
cos a cos al meu ventre,
lleugerament clos,
espolies les boires i m’omples
de diversos colors
i de fruits fets a mida
del lloc.
Una aglomeració
de desordre acurat
escampa saboroses olors.
L’espai te gust de sal.
S’esquinça la consciència
amb un violat accent,
s’adorm sense adonar-se’n,
somniant amb el miracle,
repetit i present
La cambra s’omple d’ombra.
L’aire venera el goig recent.
Un bategar d’ocells
desa la tarda.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Viscuts intensament -i t’intueixo intensa-, no es pot dir que aquests plaers siguin necessàriament petits. Ja sé que és una manera de dir-ho, però és la vida, la que és gran, si l’empenyem i tenim un mínim de sort. Bona nit.
És un bell poema. Hi has sabut dedicar un erotisme delicat a una ambientació de l’espai de tardor i intimitat. M’agrada també la foto… és maquíssima.El paral·lelisme del raig de sol damunt la mar amb la relació amorosa és realment ben trobat. És una imatge poètica plena.