Anar a Madrid seria un error históric, fins i tot governant, i això la direcció de Convergència ho sap. Sempre he defensat que hi ha partits polítics amb perfil de govern i n?hi ha d?altres amb perfil d?oposició. Amb perfil em refereixo a que el seu discurs s?ha adaptat a aquesta posició política malgrat que
Ni Ministeris, ni estabilitat: ara CatalunyaEls partits polítics que anomenem sobiranistes ?ja siguin nacionalistes o independentistes- tenen, gairebé per definició, l?objectiu de treballar políticament per fer progressar socialment, econòmicament i nacionalment el país al qual deuen la seva raó de ser. Així, Catalunya ha estat governada durant vint-i-tres anys per un partit nacionalista i, en
Poema de Nadal Vivim tot l?any allunyant-nos dels altres, com allunyats viuen els nostres Països. Ens cal l?excusa de les festes i cap d?any per conèixer un any més les nostres cares, per recordar i fer viure el que ens uneix, el que ens fa ser precisament una família, necessitada dels qui en són
Nadal: Consumisme o tradicionsPotser seria massa fàcil fer el clàssic article sobre Nadal, el consumisme, la bogeria dels regals? Sí, seria massa fàcil així que començaré amb la clàssica felicitació de les Festes i de l?any vinent. Vagi bé, de tot cor. Però no s?oblidin de sortir de tant del propi cos i mirar amb
Debat lingüístic, debat identitari obsessiu Sr. Montilla?‘ El debat lingüístic a Catalunya és un debat que es mira de fer des de la raó però, per desgràcia, s?acaba abordant massa sovint des del cor o des del sentiment. I dic per desgràcia perquè en aquest cas -i a casa nostra- un debat amb el cap
?pont de la Constitució o pont de la Puríssima??. ‘Un any més assistim a aquesta mena de setmana estrambòtica que entre festivitats d?arrel religiosa i festivitats de dubtós gust polític ens situen en això que alguns anomenen ?pont de la Constitució o pont de la Puríssima?. Vagi d?avançada que no em sembla coherent, ni útil
?obsessiva reivindicació nacional i la desmesurada atenció política a les qüestions identitàries??. ””Aquests dies han estat notícia dues nacions del món que han fet passes importants cap a la seva plena sobirania. D?una banda, el parlament canadenc ha assumit sense reserves la personalitat nacional del Quebec ?malgrat refermar-se en la unitat estatal- i, de l?altra,