Vicent Luna i Sirera

Hi ha pobles que en sentir el seu nom immediatament l’associem, entre altres, a un aspecte molt concret: Cocentaina a la Fira de Tots Sants, Alcoi a les festes de Moros i Cristians, Carrícola a les obres d’art, Otos als rellotges, Ibi als joguets… Des de fa més de deu anys en parlar de Beniarrés (El Comtat) no podem més que pensar en la seua calçotada. Enguany ha fet onze anys, va comença com una celebració d’un grup d’amics i ha esdevingut una festa popular que va més enllà del poble i de la comarca.
Efectivament, l’”Ateneu Populars Arrels” és l’entitat que any rere any ens convida a passar un dia de germanor i de reivindicació. I dic reivindicació perquè Arrels és una entitat força compromesa amb els moviments populars, i amb la lluita per l’alliberament del nostre país. Aquest grup de joves beniarresins, amb esperit crític, lluitador i contestatari, a poc a poc han sabut guanyar-se la confiança dels seus veïns i de la gent que anem d’altres comarques. Així cada any ens llegeixen el seu manifest, un escrit reivindicatiu on denuncien, entre altres coses, el menyspreu i espoli que practica l’estat espanyol a tots els valencians i valencianes i a la resta dels PPCC.
Enguany unes 550 persones hem gaudit, un any més, de menjar calçots. La calçotada, com la Trobada, és una festa de germanor comunitària. En aquest cas és una festa gastronòmica on el protagonista principal és el calçot. Diuen que l’origen d’aquest menjar data de finals del XIX i a la població de Valls. Un llaurador, Xat de Benaiges, “va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que dóna nom al calçot”. Fos com fos, la qüestió és que aquesta ceba blanca, que ha d’estar tot un any al bancal, acompanyada de la salsa i de l’imprescindible vi de la terra, es converteix en un regal per al paladar. Si a més a més, li afegim l’alegria, la joia i la germanor dels amics i familiars, doncs esdevé un dia inoblidable.
Felicitem l’”Ateneu Populars Arrels” per la seua iniciativa, compromís i constància, i els encoratgem a seguir amb aquesta festa popular que fa país, arrela la nostra identitat i ens fa mirar el cel amb avidesa. Diu un anònim: “El calçot, el porró i els castellers | tres coses nostres que sempre m’han fascinat. | Surten de la terra i em fan mirar al cel”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!