Hi ha països que han publicat amb orgull la seva devoció per un poeta, un monument, un emblema, l’efígie del seu monarca…
Com serà la moneda en euro català?, amb quina imatge la societat catalana voldrà ésser identificada al món?…
Suggeriments:
O un paisatge : el perfil de la muntanya de Montserrat, potser.
O un poeta : jo proposaria en Jacint Verdaguer
O un rei : en Jaume I, sense dubtar-ho.
O una comtessa : n’Ermessenda, la dona forta.
O em decantaria per reproduir-hi el nostre antiquíssim escut nacional amb els quatre pals.
Caldrà anar-hi pensant …
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Altres propostes simbòliques:
Montserrat: Muntanya màgica universal per excel·lència. L’alquimia.
Els rellotges dalinians: El temps i els diners.
Sant Jordi: Patró sí, però també dicotomia Bé/Mal.
Amb vosaltres ens pasa el mateix que diem a València:
“A cada cullerada, Carme-Laura, una mosca”.
PS: sempre us he parlat de vós, però vaig a passar al tuteig falangista. A Búger intentaré de explicar-t’ho. Salutacions ‘fadades’.
Sempre he pensat que els castells defineixen molt bé al poble català.