Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
AL-AZRAQ, EL BLAU
Acabe de llegir el llibre “Al-Azraq, el blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya” del beniarresí Just I. Sellés. La novel·la la presentà la setmana passada a Beneixama el president de l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM), Romà Francés.
L’autor, que és enginyer d’obres públiques, ens feu una detallada explicació dels motius que l’animaren a escriure aquest llibre, així com de tot el procés d’elaboració, començant per la recerca d’informació, la visita als castells i paratges i l’estructura de la novel·la. El llibre és una crònica detallada i molt acurada dels fets històrics sobre la conquesta per part de Jaume I de les terres controlades pel visir al-Azraq. Just ens digué en la presentació que fou quan començà a aprofundir en el coneixement sobre al-Azraq quan s’adonà que havia d’escriure una novel·la des del bàndol dels perdedors. I aquest és l’aspecte que més m’ha interessat d’aquesta novel·la. En història és molt important, per entendre millor el què va passar, posar-se en la pell dels vençuts, fer un exercici d’empatia. I això és el què ha fet Just en aquest llibre, escriure des de la visió dels musulmans que vivien tranquil·lament en aquestes terres, i que en uns anys varen haver d’abandonar casa, terres, béns… i marxar exiliats. Us imagineu que això mateix ens passés a nosaltres ara? No creieu que faríem els mateix que varen fer els musulmans llavors? L’autor té una màxima que diu: “res no hi ha com la terra d’un, que no debades galopa el cor quan sent!”. La història ja sabem que l’escriuen sempre els vencedors. Hem llegit i ens han ensenyat que Jaume I era un rei conqueridor, honest, honrat, benèvol, misericordiós…Però tanmateix per als musulmans fou un tirà, gos infidel, bastard…
La lectura d’aquest llibre ens ajuda a entendre una mica més la història de l’origen del nostre país a partir de la conquesta cristiana. I ens agrade o no, com diu el prestigiós historiador alcoià Josep Torró, “els valencians hem nascut d’una neteja ètnica i cal ser conscients de quins són els orígens i no oblidar-ho”. Aquesta novel·la ens ajuda a no oblidar-ho, a reflexionar per ser més tolerants en una societat on cada vegada hi convien més cultures, llengües, ètnies…
Justament sobre aquesta idea, i ara fa cinc anys, vaig escriure aquest poema:
Demà a hora prima
(22-09-1609)
A petits glops m’empasse la nit
cercant l’esguard de llum finit.
La lluna plora la nostra dissort,
fugir, fugir lluny o la mort.
Què serà de nosaltres enlloc?
Qui ens aixoplugarà a poc a poc?
El nostre poble arrossega l’estigma,
la nostra fe per a ells és indigna.
Arraulit en un cantó sento els udols,
lladrucs dels gossos que fins i tot estan de dol.
A casa la gent prepara l’indigne comiat,
el raval en vetlla espera el dia odiat.
Demà a hora prima hem de partir,
per Al·là que és injust el nostre esdevenir.
Cases, terres, bestiar, cavalcadures, forments,
tot ho hem de deixar i marxar impotents.
No en tingueren prou amb l’aigua purificadora,
ni amb la professió de fe que tots férem alhora.
Estava escrit que aquest rei anomenat el Piadós
ens faria a tots fora, com està d’ufanós!!!
Demà a hora prima forçats tots marxarem,
humiliats i tristos mai més tornarem.
En nom del vostre Déu ara ens foragiteu,
però la nostra dignitat no ens la prendreu.
Demà a hora prima, adreçant-nos vers orient
de llàgrimes banyarem la terra que hem anat perdent.
Maig 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!