Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)

Cap l'alliberament nacional i social

16 d'abril de 2010
Sense categoria
0 comentaris

Símptomes

Símptomes, n’hi han diversos i palpables, avui, mitjans de mes d’abril de 2.010.

    Que Justo Molinero, no tingui por en dir: hem de decidir nosaltres no, els altres per nosaltres, és un símptoma evident que allò que en diem àrea metropolitana de Barcelona, cinturò roig, rodalies de Barcelona, la concentració més gran de ciutadans de Catalunya, està arrelat, encara que sigui amb llengua castellana. Arrelat a la terra catalana, arrelat amb noves costums, mesclades i diferents.
   La gent, vinguda de les diferents regions espanyoles, finalment a entès i estimat aquest tros de terra, on s’han assentat.

   La sentencia del constitucional, a mi amb tota la vulgaritat, ” m’ha la porta fluixa”. Jo ja fa anys que ho tinc molt clar. Dins d’aquest estat no hi fem res.

   Els vencedors, els feixistes, “los nacionales”, ja fa temps que volen donar la volta a la història, la culpa de tot plegat, dels republicans i les forces populars que vàren defensar amb les armes, l’aixecament militar del 18 de juliol de 1.936.
Comparant i igualant els crims dels feixistes durant el període estrictament bèlic i la resta dels quasi 40 anys de dictadura fins a la mort del dictador, però no del règim franquista fins les primeres eleccions del 15 de juny de 1.977. Les famoses xeques i la persecució i matances de religiosos i de gent de dretes per part d’escamots de la FAI, majoritariament, no justifica la criminilització, depuració i desaparició de milers i milers de republicans, un intent de genocidi, de tota la part contraria a la voluntat dels colpistes militars.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!