Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)

  No escriuré de futbol emperò sí de l’entorn del futbol.
Demà a la ciutat eterna (segons diuen), s’hi juga un partit de futbol, entre un équip català i un équip anglès.
  No és un simple partit de futbol, demà mig món o el món globalitzat, estarà pendent de fet futbolístic. Els mitjans de comunicació espanyols fan pronòstics i diuen la seva els televidents i els oients. N’hi han per a tots els gustos però abunden els catalanòfobes. Deprecies i insults, ràbies acumulades per no representar el seu país i no sentir-se representats.
 
 La policia “nacional” d’Espanya, un sindicat representatiu, està enfadat per no estar present en el partit amb un nombre d’efectius superior a la policia nacional catalana.

 Els fot moltíssim que un équip de dins l’estat espanyol i tota la massa de seguidors no facin ostentació dels símbols nacionals ni facin servir la llengua d’ells l’espanyola. Per a tots nosaltres, els nacionals catalans, és una satisfacció i un orgull poder ensenyar a tot el món els símbols propis de la nostra nació.

 Demà pot ser un gran dia si el nostre équip i tots nosaltres fem ostentació de la nostra manera de ser, com a poble diferenciat però solidari i respectuós amb la resta de pobles i nacions del planeta. Podrem deixar en un pam de nas a tots els nostres botiflers i enemics forans, si la victòria ens acompanya i fem un pas més cap aglutinar aquesta força social, necessària, per aconseguir la independència nacional catalana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!