L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Res de pardaleries estrangeres aquí a La Crosta. Avui tumbet

Ja us vaig dir d’un tumbet. En principi havia de ser de rajada, però aquell dia no en vaig trobar.
El tumbet és com una samfaina per entendre’ns, però tallada més grossa. Les patates s’han de tallar rodones, millor si trobau la varietat ‘perlan’ de sa Pobla. Patates perlanes, idò. No molt primes perquè se secorren, i la gràcia del tumbet és que no ha de ser cremat. Als restaurants de cuina mallorquina el solen fer massa cuit. El gruix de les patates ha de ser com quatre monedes d’un euro posades una damunt de l’altra, com a mínim. Per sis persones podeu fregir dotze patates mitjanes tirant a grosses, si són d’aqueixes llargueres que us he recomanat (de tumbet no en sobra mai, agrada amb deliri a tothom). Tres albergínies llargues i primes. També es tallen rodones, s’hi fa una creu i es deixen en remull dins aigua amb una cullerada sopera de sal. És perquè no es beguin massa oli. Hora de fregir-les s’escorren dins del puny com una baieta i es posen a la paella. Alerta a cremar-les, just matar-les l’aspresa. No cal que siguin ni rosses i poden ser cuites.
S’agafa un pebrot ben vermell i es fa a bocins amb les mans. Fora ganivet: té un gust diferent si el tallen.
Fregim les patates amb oli d’oliva i en ser cuites (ni rosses: basta que no siguin crues) anar-les posant per capes dins una greixonera de test. Salar-les a gust de cadascú, sempre pensant que l’albergínia ja té un bon piquet de sal. Llavors, amb el mateix oli, fregir l’albergínia volta i volta i posar-la ben composta per sostres damunt la patata.
Si en trobau, fregiu cinc talls de rajada ben cruixent, o bé mòllera, o bé talls de lluç congelat i tot, o bé gatins prèviament escorxats (aquells cosins pobres dels taurons) o qualsevol peix que, fregit, quedi bé.
I si el voleu fer de carn, fregiu bocins de carn magre, de llom de porc, escalopins, el que volgueu… Si és carn, podeu fer servir una part de l’oli que us ha sobrat de les patates. Igualment si és peix, només que l’oli de peix ja no us servirà per a fregir-hi res d’altre, del tumbet.
Compondre carn o peix, ben distribuït per damunt de l’albergínia, i amb l’oli de la carn o una part de l’oli de les patates fregir els bocins de pebrot, tampoc no massa cuits.
I ara la salsa de tomàquet. Agafau quatre tomàquets grossos ben madurs, rentats i xapats pel mig i rallats amb la ralladora model ‘piràmide’ (l’acab de batejar ara mateix). Agafar quatre o cinc alls esclafats amb los dits i posar-los dins la paella amb un poc d’oli sobrer de fregir les patates, volta i volta i posar-hi el tomàquet rallat, una fulla de llorer fora la punta i una branqueta de morduix. Sal a gust.
En estar la salsa feta, escampar-la ben distribuïda per damunt del tumbet.
Millor menjar-se’l el vespre, fet de migdia.
Si és per l’endemà, gelera. I hora de menjar-se’l, cadascú que es passi la seva ració pel microones, perquè dins la gelera les patates s’enravanen.
Bon profit, camarades crosters i crosteres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!