No és un bon símptoma per la realitat nacional del País la manera com s’ha tancat tot el procés congressual d’ERC. Si una cosa ha quedat palesa és la divisió interna de la formació i que ara per ara el seu principal problema són els lideratges personals i no les idees de País.
L’error estratègit d’ERC no ha estat assumit pels que l’han comés i ara del que es tracta és de……….
aguantar tan com es pugui, esperant el miracle de la conversió a l’independentisme del President Montilla.
Els líders d’ERC si una cosa han demostrat en tot el procés congressual, és la seva incapacitat per anar més enllà dels seus interessos personals. Deixant el seu partit amb una imatge de feblesa, i de manca de capacitat de lideratge per portar el nostre País fins a nous horitzons nacionals.
Amb l’error estratègic i la més greu, incapacitat per redreçar-lo, ERC s’ha encallat amb el Tripartit, i ha fet encallar tot el moviment nacional a Catalunya, sigui més o menys sobiranista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fer endreça és una bona manera de començar a desencallar el tema. I això ara comença. En un any, termini pel Congrés que ha de renovar els estatuts actuals i termini per inciar la segona part de l’embat (encapçalament de la candidatura al Parlament), tindrem temps d’apreciar fins quin punt s’ha encallat o comença a navegar a velocitat de creuer. Fins aleshores observem amb precisió com es modifiquen, o no, actituds que han resultat contraproduents per a la formació política.
Millor una executiva monocolor que no pas una plena de quotes no reals: els Carotians van quedar penúltims i per més oficialistes que fossin (les seves llistes de suport estaven més plenes de càrrecs que la de l’aparato). Si R.cat i EI no entraven a col·laborar, perquè ho havia de fer Erc-futur? Per assegurar la quota? No havíem quedat que aquest Congrés era per eliminar d’una vegada aquesta pràctica de quotes? Sort que algú assenyat va fer saltar el principi d’acord. Que qui ha guanyat tingui el dret d’equivocar-se tot solet, sense l’excusa de la culpa als altres. I que tots tinguem clar en identificar les responsabilitats de cadascú.
Finalment el clientelisme ha pogut més q la visió d país (i de partit). Algun dia ERC se’n penedirà, d’haver perdut aquesta oportunitat històrica de canalitzar el descontetament d’aquest poble. Però no, no ha pogut ser. Uns quants senyors han de mantenir el seu sou. I s’autoproclamen hereus de Macià i Companys!!!
Mentrestant, creix l’inependentisme social, i molts independentistes -com jo- seguirem donant-li l’esquena a aquesta ERC.
Aquesta gent ha votat en clau de país??? Ha votat, ni que sigui, en clau de partit???
Parlant amb alguns amics d’ERC, sembla que la cosa té més a veure amb paraules com ara: clientelisme, congrès a la búlgara, continuisme, pactisme, poltronisme, el Ridao que després de les Generals fotia cara de “traga’m, terra” i ara sembla menjar-se el món….
És una llàstima: el creixent independentisme social continuarà sense tenir cap referent polític.
Quan ERC deixi de tenir poltrones, com canviaran els resultats dels seus congressos!! Quan ERC deixi de tenir poltrones, diran que no poden fer cap referèndum ni cap política de país (igual que ara, vaja) perquè no tenen prou suport popular. Senyors d’ERC, si us plau, què és primer, l’ou o la gallina???
Sembla que encara no ha arribat el moment de la renovació. Si això és el que volen, doncs que xuclin una temporada més i que enfonsin més el catalanisme politic, doncs. Paciència!!!
El puigcarotisme estava més q enfonsat electoralment, ideològicament, estèticament, èticament, i valtros l’heu consagrat. Continueu aixins.