ERC s’està ficant en un perillós espiral d’autodestrucció, l’enfrontament personal dels seus líders per aconseguir el control i lideratge de la formació no sol ser mai una bona manera de construir res. Més aviat el resultat sol ser tot el contrari, la destrucció del que es te.
Tampoc CIU, acaba de trobar un horitzò clar cap on anar. El Dret a decidir, en diuen, però no se sap que……..
es vol decidir concretament. Els del PSC ja formen part de la història del catalanisme i els d’ICV no n’han format part mai.
Mentre, el País revoltat contra els polítics, al sud per l’aigua i al nord per la llum. I els mitjans de comunicació reflectint unes realitats del País, tan distorsionades com mal intencionades.
El PSOE fent-se l’amo i senyor del control polític de Catalunya, amb l’ajut i complicitat d’una classe política anomenada nacionalista tot explicant mentides o mitges veritats a la població, l’efecte és el mateix. Ho fan amb la interconnexió elèctrica de la MAT i ho fan amb l’altre interconnexió, la de l’aigua, a les Terres de l’Ebre.
Una classe política catalana, que esta aconseguint el que mai cap direcció política de fora de Catalunya havia aconseguit malgrat els intents, l’enfrontament entre territoris dins de Catalunya. Sigui per l’energia elèctrica al Nord o per l’aigua al Sud, la nefasta gestió dels recursos estratègics del País està fent que el desgavell nacional no sigui només a nivell polític, també el nivell de percepció de País, de pertinença a una nació, s’en ressenteix molt ràpidament entre els ciutadans.
El desgavell nacional creix dia rera dia, alguns no nacionalistes ja l’anomenen desafecció, altres desnacionalització. Ens podem quedar sense llum, sense aigua i sense nació.
I els nostres dirigents ?, doncs, ballant el Ciqui Chiqui.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan un espanyol aprenia a parlar en català és podia considerar català i era tractat com un català més.
Pel mateix, quan un català apren a parlar espanyol és considerat com un espanyol i tractat com un espanyol més. I és on radica la desnacionalització de Catalunya.
Tot plegat ja ha començat. Ara es impossible amagar-se sota les pedres, o ficar el cap en un clot.
Amb vé al cap una imatge amb el Sole Tura, el Martin Toval i el Roca Junyent (eren temps de “consens”, espanyol es clar…….) explicant perquè els catalans, havíem de votar la constitució. Ah! que bonic l’embolic. El primer, en una estació de Rumania amb Alzehimer. El segon, ex-Organización Revolucinaria de Trabajadores ficat al PSOE. L’últim que recordo es que va ser diputat per Múrcia o Almeria. I el tercer ex-num.2 de Convergència i convidat pels ex-PSC a no sé quines jornades per discutir no se qué, ara demana la dimissió en bloc, del Tribunal Constitucional………..
I ves per on, tenim “nou” Estatut……..
Qui avui faci política partidista, es un aliat indiscutible de la botifleria. Sabran comprendre-ho els militans dels partits?. Els necessitem. Pero no necessitem Zombies.
Retorn al Poble.
L’un, històric: El PSUC i la seva successora ICV són, de llarg, molt més catalanistes que el PSC-PSOE.
La segona: allò que està enfonsant el país és justament la cultura del NO: no al minitransvassament (res a veure amb el PHN, feu el favor d’argumentar amb xifres), no a la MAT, no al quart cinturó, no a qualsevol polígon industrial, no a la reforma de l’ensenyament (per una vegada que el PSC proposa una cosa assenyada…)