Club 7 Cinema

10 són els curtmetratges que s’han programat a la 55a edició de la Quinzena de Canes, que seran projectats en tres programes diferents.

Gairebé només els veuen els espectadors específics d’aquesta secció i els especialistes en curtmetratges, de tan decantats que queden en la dinàmica festivalera, sobretot a nivell mediàtic. Seguint amb la norma que miro d’imposar-me aquest any, els dedico aquest apunt per a contribuir modestament a donar-ne fe de l’existència.

Curtmetratges de la Quinzena dels Cineastes 2023.

De Mouloud AIT LIOTNA , “The House Is on Fire, Might as Well Get Warm” / ”La maison brûle, autant se réchauffer” / “Axxam Yarya, Maqar Ansahmu”. Durada: 0h43. Producció França. Repartiment: Mehdi Ramdani (Yanis), Mohamed Lefkir (Hamid). Guió: Mouloud Aït Liotna. En Yanis, un noi de la Cabília, se’n va demà cap a París. Reuneix el seu petit poble per a resoldre els darrers assumptes. Se n’assabenta de la mort d’una amic de la infantesa, en retroba un altre a l’enterrament. Una desventura al cafè transforma aquest darrer dia al seu poble de mala mort en un infern i en una road movie, d’entrada desesperada, després pensativa i malenconiosa, en una Algèria terrosa i desfeta. Enllaç: IMDB. Mouloud Aït Liotna (Algèria). Se n’anà a França abans dels 18 anys, on estudia cinema i filosofia. Treballa en el desenvolupament de documentals. Aquest és el seu primer film.

De Faris ALRJOOB,  “The Red Sea makes me wanna cry”. Durada: 0h21. Producció Alemanya. Repartiment: Clara Schwinning (Ida), Ahmed Shihab-Eldin (Ismail). Guió: Matthew LaPaglia, Faris Alrjoob.Una alemanya fa cap a la ciutat, a la riba de la Mar Roja, on acaba de morir el seu company àrab. L’amor de l’Ida per la seva parella perduda es complica a mesura que es revela una part amagada de la seva vida. Mentre viatja al lloc de la seva desaparició, una illa quasi fictícia de romàntics desesperats, l’Ida ha de navegar per l’espai que hi ha entre el seu passat compartit i el futur que s’estén davant seu. Comentari de la Quinzena: Més enllà de la història del dol, la invenció, per part d’un jove cineasta jordà, d’un port espectral que pot tenir accents durassians: tant la mort d’un home com la mort d’una ciutat. L’odissea acaba en un bar d’hotel, i una cançó de varietat oriental. Enllaç: IMDB. Faris Alrjoob ( ). Movent-se entre Berlín i l’Orient Pròxim, és un artista interdisciplinari que treballa tant el cinema, com el video-art, com la ‘performance’.

De Atsushi HIRAI, “Oyu”. Durada: 0h21. Producció França. Amb Okihido Yoshizawa, Hisako Mizuki, Kôta Tsunezawa, Satchiko Okuno. Guió: Atsushi Hirai, Martin Bertier. És Cap d’Any i la nit cau a la petita ciutat de Toyama, al Japó. A un home, que ha vingut a recuperar una cosa que s’havia oblidat als banys públics, encara li queda un tiquet ben vàlid i es deixa temptar. Entre els vapors de l’aigua calenta, gestos i converses, un lavabo banal esdevé de mica en mica un llindar existencial. Enllaç: IMDB. Atsushi Hirai (Toyama, Japó). Va estudiar direcció cinematogràfica al Japó i a França, on s’instal·là el 2015. Ha treballat d’ajudant de director i va debutar amb el curt “Retour à Toyama” (2020), presentat a concurs a Locarno.

De Julia KOWALSKI,  “J’ai vu le visage du diable” / “I Saw the Face of the Devil”. Durada: 0h36’23”. Producció França. Amb Maria Wróbel, Wojciech Skibinski. Guió: Julia Kowalski. Kościerzyna, una petita ciutat al nord de Polònia, a l’actualitat. La Majka, de divuit anys, està convençuda que està posseïda. Decideix anar a trobar el pare Marek Rogala, un sacerdot exorcista; cosa que no li impedeix de comentar, tot rient, “L’exorcista”, de William Friedkin, amb la seva millor amiga. Enllaç: IMDB. Julia Kowalski (França). De pares polonesos, explora mitjançant els seus films el vincle amb el país dels pares, tocant temes com el mitjà obrer, l’adolescència, la família, la sexualitat. Aquest curt neix de les investigacions que ha fet pel seu segon llarg, que està preparant, sobre l’emanció mística d’una noia que lluita amb el seu desig monstruós.

De Lucas MALBRUN, “Margarethe 89”. Durada: 0h18. Producció França. Guió: Lucas Malbrun. Línia clara, textures de retolador: com en un quadern, aquesta pel·lícula d’animació evoca els darrers dies de la RDA, l’any 1989. Aleshores Margarethe va ser internada per ser membre de la comunitat punk de Leipzig, els concerts de la qual tenien lloc en una església. La Margarethe Lichgut és una pintora d’uns cinquanta anys. Mentre prepara una retrospectiva, es submergeix en els seus primers quadres i recorda els seus anys a la RDA.  Aquests quadres li fan reviure la seva història d’amor amb un noi, en Heinrich, en el context problemàtic del 1989 a Leipzig. Marcats per la paranoia i la seva obsessió per en Heinrich, els quadres també parlen de la seva lluita contra el règim d’Alemanya de l’Est iniciada pel seu germà, Rainer. La història es reconstrueix, fins a l’empresonament de la Margarethe i la misteriosa desaparició de l’Heinrich… Comentari de la Quinzena:  Perfecta conjunció entre la nitidesa de la línia i l’ambigüitat històrica del moment. Enllaç: IMDB. Lucas Malbrun ( ) Gradudat a l’Escola Superior de les Arts Decoratives de París. És autor d’un curt premiat, d’un episodi televisiu, d’un clip -exposat en centre artístic-…

De Yue PAN, “Talking to the river” / Xia Ri Fu Ben. Durada: 0h29. Producció Regne Unit. Amb Juntao Tou, Kaixin Ma. Guió: Yue Pan. Un nen xinès és amb els seus avis, en un poble remot, prop d’un riu, on juga i somia la major part del temps. En sentir que la seva mare absent està esperant un segon fill, experimenta atacs de somnambulisme. Comentari de la Quinzena: Amb un jove actor magnètic, un ritu de pas que invoca tant l’aigua com el foc. Enllaç: IMDB. Yue Pan (Zhejiang, Xina, 1997). Graduada en Literatura i en Comunicació a la universitat de Shenzhen, va estudiar direcció cinematogràfica a la London Film School i s’hi ha dedicat a escriure guions i dirigir i a la fotografia.

De Clément PÉROT, “Dans la tête un orage” / “A Storm Inside”. Durada: 0h24. Producció França. Guió: Clément Pérot, Margaux Dieudonné. Una tarda d’estiu en una ciutat als suburbis de Calais, a l’extrem nord de França. Els nens i adolescents maten el temps al voltant de de les torres. Les cares solen estar callades, ja de vegades marcades o preocupades. Al seu voltant, grans extensions de cel i herba salvatge. Comentari de la Quinzena: Retrats d’adolescents ‘eustachiens’ en una barriada del nord de França. Enllaç: IMDB. Clément Pérot ( ) Artista, director i autor, graduat a l’Escola Superior de les Arts Decoratives i després de les Belles Arts de París, el 2022, desenvolupa formes híbrides tot dialogant entre imatge, escriptura literària i instal·lació fílmica. Aquest és el seu primer film documental. Ara mateix està escrivint el seu primer film de ficció i la seva primera novel·la.

De Francesco SOSSAI, “Il compleanno di Enrico” / “The Birthday Party” /” L’Anniversaire d’Enrico”. Durada: 0h17’16”. Producció Alemanya, França, Itàlia. Amb Nicola Cannarella, Matthias Tormen, Denis Fasolo, Elia Luciani, Livio Pacella, Luisa Trigilla. Guió: Francesco Sossai. Desembre de 1999. Recordo que, enmig de l’angoixa col·lectiva per ‘efecte 2000’, em van convidar a la festa d’aniversari d’Enrico, un nen que vivia amb la seva família en una antiga masia del camp. El desembre de 1999, un pare italià va portar el seu fill a la festa d’aniversari d’un amic en una granja allunyada. El nen està angoixat per l’anunci de “l’error de l’any 2000”. Però és més aviat el berenar el que descarrila… Declaracions del director: és una pel·lícula sobre la memòria i com recordem les coses. Els fets de la pel·lícula són autobiogràfics i he intentat reproduir-los fidelment. Tanmateix, em vaig adonar que l’única manera de fer-ho era escenificant aquelles distorsions particulars pròpies dels records: l’accentuació de detalls aparentment poc importants, els paisatges i els llocs filtrats per l’emoció, una certa atmosfera estranya que està sotmesa a les lleis de la lògica. És una pel·lícula sobre ser un nen, una fascinació per les cases dels altres, pares estrictes i pares alcohòlics, àvies que desapareixen al bosc i mares que han de cridar per ser escoltades. Per a mi, fer aquesta pel·lícula va ser com trobar un vell quadern d’exercicis de primària o llegir una postal d’una època passada, atrapat en un moment de transició: els últims dies del mil·lenni, entre el final de la guerra a Iugoslàvia i els inicis. d’un món de terror i incertesa simbolitzat, a la història, per l”efecte 2000′. Per explicar la història, vaig optar per enfocar la càmera, un cop més, al paisatge de la meva ciutat natal, un lloc que em resulta familiar i ple d’horror. Comentari de la Quinzena: Un record d’infantesa filmat com un ‘giallo’. Enllaç: IMDB. Francesco Sossai (Itàlia, 1989). Instal·lat a Roma, es diploma en Literatura Anglesa i Alemanya, i tot seguit entra a l’Acadèmia Alemanya del Film i de la TV de Berlín. És autor del llargmetratge “Altri cannibali” (2021) -òpera prima, en què, a la deriva per l’Itàlia profunda, dos homes intenten trencar el tabú més antic de la humanitat.-, projectat en diversos festivals.

De Maryam TAFAKORY,  “Mast-Del”. Durada: 0h17. Guió: Maryam Tafakory. Una nit d’amor entre dues dones. Una li explica a l’altra el boig record d’una cita amb un home a Teheran, que esdevé un malson sota l’acció de la policia moral. Comentari de la Quinzena: La seva història s’escriu a la pantalla, per sobre de superposicions entre abraçades i esclats de pel·lícules iranianes després de la revolució islàmica. Nota: Proposta híbrida i experimental sobre l’opressió de les dones a l’Iran. Enllaç: IMDB. Maryam Tafakory (Shiraz, Iran). Autora de pel·lícules i ‘performances’. La seva obra s’ha presentat al MoMa, a Locarno, a Rotterdam… Entre els reconeixements obtinguts, un premi al millor curtmetratge experimental a Melbourne.

De Rachel WALDEN, “Lemon Tree”. Durada: 0h17. Producció EUA. Amb Jordan Thomas Alexander, Robin Channing, Emily Costantino. Guió: Rachel Walden. Un pare irresponsable i el seu fill petit en una road movie boja. És Halloween: un pare americà du el seu fill a una fira. Per a impressionar-lo, roba el conill d’un mag i se’n van a fer un tomb amb el cotxe, a un ritme frenètic i sincopat. A mesura que es van cobrint les etapes, el nen gran es xuta i el fill, petit adult silenciós, s’ha d’agafar. La màgia té les seves contrapartides. Enllaç: IMDB. Rachel Walden (Atlanta, EUA). Directora i productora, que el 2017 va realitzar el treball de fi d’estudis a la Universitat de Boston. actualment viu a Nova York, on porta la productora independent Gummy Films.

FOTO DE L’APUNT: “The Red Sea makes me wanna cry”, de Faris ALRJOOB.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!