Una persona gran de la família s’ha tornat a trencar la cama i això vol dir que aquests són dies d’hospital i no de festival. Com a conseqüència, no faré el seguiment de Sant Sebastià i no crec que pugui fer el de Sitges. Quant al blog, en quedarà alentit el seu ritme habitual, tot i que no descarto anar-hi treballant a estonetes, que també m’anirà bé per a esbargir-me.
Tranquil, ara, el primer de tot és el teu parent. Jo, abans de quedar-me sense feina, tenia més temps per omplir el bloc, i ara, amb els embolics de cercar feina nova i tot això, m’és més fàcil i ràpid desar coses a Facebook i Twitter, mentre que al bloc, la cosa és més llenta.
Referent al cinema, per no tenir gaire calers, i per la fluixa cartellera estiuenca, he vist poques pel.lícules que m’interessaven de debò, com EL SKYLAB de Julie Delpy, HOLMES & WATSON, MADRID DAYS de José Luis Garci; CAFÉ DE FLORE de Jean-Marc Vallée i algunes més, les quals han tingut o tindran crítiques meves al meu bloc.
(Les dues primeres esmentades em van agradar, la tercera no gaire).
I el que més m’ha impactat d’aquest estiu, ha sigut veure POLSERES VERMELLES, no m’he perdut un capítol, i he pogut veure-la amb dual, és a dir, amb la VO catalana. Gran sèrie, sense melodramatismes fàcils. Si Spielberg, que va veure la sèrie i segons ell li van fer riure o plorar, fa un remake, no serà igual que l’original.
Saluts i ànims,
JULIÁN.