Club 7 Cinema

La nit és nostra, del nord-americà James Gray va rebre la gran esbroncada de la crítica a l’última edició del Festival de Canes. Passats els mesos, les coses s’han ressituat i ara és un film fins i tot reivindicat per una part de l’opinió cinematogràfica publicada. Ja vaig escriure en aquell moment, que em semblava un rebuig injust, si més no perquè aquest dramàtic thiller ambientat a l’imperi de la màfia russa en la nit novaiorquesa dels anys vuitanta, és certament una obra menor, però que no desdeia gens d’altres títols en competició, acollits més favorablement.

Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Joaquin Phoenix, a La nit és nostra, de James Gray

L’actor Joaquin Phoenix hi encarna el director d’una discoteca de moda, propietat d’un emigrant rus vinculat al tràfic mafiós de droga. El noi amaga a tothom que és fill i germà d’eminents policies de la ciutat, perquè vol seguir amb la seva fulgurant carrera en el negoci del lleure nocturn, i alhora rebutja de convertir-se en confident de les forces de seguretat. Però, la guerra declarada entre mafiosos i policia li converteix en víctimes propiciatòries el pare (Robert Duvall) i el germà (Mark Wahlberg). Les seves vides corren un gran perill i ell ha de prendre partit. Els vincles familiars s’imposen a qualsevol altra lleialtat a ambdós costats de la llei. Les venjances i el sentit de supervivència ensorren la frontera entre el be i el mal. De manera que James Gray excel·leix a reduir a nivell humà els bàndols confrontats, esvaint-hi qualsevol ètica diferent a la dels lligams de sang.

Gray ho narra tot de manera lineal, amb una factura clàssica, però a meitat de la pel·lícula sorprèn, en fer que quedin al descobert les cartes amagades. A partir d’aquell moment, aquest cineasta admirador d’ El padrí, de Francis F. Coppola, recrea poderoses seqüències de tensió que evoquen l’herència d’aquell mític film de gàngsters. Autor de només tres títols en tretze anys, Gray paga tanmateix cara la seva manca de rodatge, perquè La nit és nostra  no té el caire tèrbol de Little Odessa, ni de L’altra cara del crim. Bon director d’actors, en aquesta ocasió se li nota igualment la servitud als seus protagonistes, Wahlberg i Phoenix, que han fet possible la pel·lícula, produint-la. Els retrets que se li van fer, però, poc tenien a veure amb la posada en escena. El que no se li acceptè és que el germà balaperduda passi al costat “bo” i es faci policia…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!