Club 7 Cinema

© Collection AlloCiné / www.collectionchristophel.fr

2001: una odissea de l’espai, de Stanley Kubrick. La vaig veure, de petit, al Cinerama. Aquella pantalla immensa, l’infinit espai-temps de l’univers, aquelles imatges suggerents que no te les acabes, aquell “Also Sprach Zarathustra”, aquell “Danubi Blau”, la coreografia de la Natura, la malèvola traïdoria de l’ordinador de bord, la sortida a l’espai i aquell final críptic, estrany, esmunyedís… Aquell dia de la meva preadolescència em sembla que va nèixer força el meu interés per la ciència (que després acabaria estudiant regladament) i la meva inquietud davant la ficció (la descoberta incipient que hi havia pel·lícules en què calia mirar, pensar, reflexionar…). Un gran regal del meu tiet Francesc.

En la mort d’ Arthur C. Clarke, m’han reviscolat els records d’aquella primera visió de 2001: una odissea de l’espai, de Kubrick, i les lectures d’algun dels seus llibres i de la mena de ciència-ficció ( de base científica) que ell practicava.

Descansi en pau Arthur C. Clarke.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!