Club 7 Cinema

El Lleó d’Or a la seva trajectòria del 81a Mostra Internacional de Cinema de Venècia (del 28 d’agost al 7 de setembre de 2024) serà atorgat a Peter Weir, director i guionista australià (“El club dels poetes morts”, “The Truman Show”, “Master & Commander”…). La decisió ha estat presa per la Junta Directiva de la Biennal de Venècia, que ha acceptat la proposta del director de la Mostra, Alberto Barbera.

La Mostra Internacional de Cinema de la Biennal de Venècia i el seu Lleó d’Or formen part de l’imaginari de la nostra professió -ha declarat Peter Weir, en acceptar la proposta-. Ser recompensat pel treball de tota la vida com a director és un gran honor.

Per la seva banda, el director la Mostra ha manifestat: Amb només 13 pel·lícules fetes durant quaranta anys, Peter Weir s’ha assegurat el seu lloc al firmament dels grans directors del cinema modern. A finals dels anys setanta, es va consolidar com l’autor principal del renaixement del cinema australià gràcies a dues obres, “The cars that ate Paris” [1974] i “Picnic at Hanging Rock” [1975], la segona de les quals va adquirir amb els anys l’estatus de pel·lícula de culte. L’èxit internacional de les seves dues pel·lícules següents, “Gal·lipoli” [1981] i “L’any que vam viure perillosament” [1982], li va obrir les portes del cinema de Hollywood, del qual ràpidament es va convertir en un dels principals protagonistes, defensor d’un cinema capaç de combinar la reflexió sobre temàtiques personals i la necessitat d’adreçar-se al públic més ampli possible. Malgrat la diversitat de temes tractats, no és difícil trobar en el seu cinema, tan audaç, rigorós i espectacular, la constant d’una sensibilitat que li permet abordar temes eminentment moderns, com la fascinació per la natura i els seus misteris , la crisi dels adults en les societats consumistes, les dificultats per educar els joves per a la vida, la temptació de l’aïllament físic i cultural, però també la crida dels impulsos aventurers i l’instint de rebel·lió saludable. Celebrant el gust per la narració i el romanticisme innat, Weir va aconseguir reforçar el seu paper a l’establishment de Hollywood alhora que subratllava una distància força clara amb la indústria cinematogràfica nord-americana. “L’únic testimoni” [1985], “La costa de Los Mosquitos” [1986], “El club del poetes morts” [1989], “Sin miedo a la vida” / “Fearless” [1993], “The Truman Show“[1998] i “Master & Commander” [2003] són les etapes principals d’un viatge artístic que ha sabut mantenir la seva integritat subjacent fins a l’èxit comercial de les pel·lícules realitzades.

El seu últim film ha estat “Camí a la llibertat” [2010], adaptació de la novel·la ‘La llarga caminada‘, de Slavomir Rawicz, amb Jim Sturgess, Ed Harris, Colin Farrell, Saoirse Ronan, Mark Strong, Gustaf Skarsgård, Dragos Bucur, Sebastian Urzendowsky, Alexandru Potocean, que se situa a Sibèria, el 1940, i segueix l’evasió d’una colla de presos d’un gulag, en una en una odissea de més de 7000 kilòmetres i de 9 mesos de caminar, primer per aquells paratges difícils, i seguint pel desert del Gobi, la Xina, el Tíbet, l’Himàlaia i l’Índia. De debò que va significar un punt i final a la trajectòria de Peter Weir, l’esgotament artístic del qual, després d’una filmografia tan reeixida, s’hi va notar especialment.

Després que una imatge de la seva “The Truman Show” servís de base per a un cartell del Festival de Canes, cosa que ja va significar un (tímid) reconeixement i que el 2023 rebés un Oscar Honorífic per la seva carrera -a un cineasta sense por i consumat que ha il·luminat l’experiència humana amb la seva obra única i expansiva-, ara és el Festival de Venècia que li fa justícia, per la seva extraordinària trajectòria, amb aquest Lleó d’Or -sens dubte, una de les grans noticíes cinematogràfiques de l’any-.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!