Club 7 Cinema

El Festival de Canes acaba d’anunciar que Michel Gondry serà el president del Jurat dels curtmetratges i de la Cinéfondation de la 64a edició del certamen, que tindrà lloc de l’11 al 22 de maig de 2011.

L’any passat en fou Atom Egoyan —i en formà part el català Marc Recha—. Anteriorment, havien estat presidents d’aquest Jurat cineastes com John Boorman, Hou Hsiao-hsien, Jia Zhangke, Andreï Konchalovsky, Edward Yang, Nikita Mikhalkov, Emir Kusturica, Martin Scorsese…

Michel Gondry, que també és “videasta” i músic —explica el Festival en el seu comunicat oficial—, ha esbossat en set llargmetratges, alguns curts i setanta clips musicals, una obra pregonament original, tenyida d’onirisme i utopia. Artesà virtuós, no para de reinventar, talment un modern Méliès, tot el ventall d’efectes i encanteris del cinema.

No es pot pas dir que sigui ben bé un “habitual de Canes, aquest cineasta nascut a Versalles que als anys vuitanta es bregà amb la realització de videoclips (primer per al seu propi grup i més endavant per a bandes com ara Rolling Stones, Chemical Brothers, IAM, Radiohead… i artistes com Björk, o Kylie Minogue) i amb espots publicitaris per a marques com Levi’s, Gap, Air France… Gondry només ha participat al festival en tres ocasions: el 2001, fora de competició, amb Human Nature; el 2008, com a autor de l’episodi “Interior Design” del tríptic Tokyo (que signà conjuntament amb Léos Carax i Bong Joon-ho), i el 2009, amb L’ésipina al cor (L’épine dans le coeur).

La complexa, estimulant, magnífica Eternal Sunshine of the Spotless Mind (Eternal Sunshine of the Spotless Mind / Olvídate de mi / Se mi lasci ti cancello) —2004—, amb guió de Charlie Kaufman, i La ciència del son (The Science of Sleep / La science des rêves / La ciencia del sueño / L’arte del sogno) —2006— són ara com ara els millors treballs que li he vist. D’altra banda, fa cosa d’un mes, s’ha estrenat comercailment el seu darrer treball The Green Hornet (The Green Hornet / Le Frelon vert).

Com a co-autor de la història en què es basa el guió de Kaufman per a Eternal Sunshine of the Spotless Mind, Michel Gondry va rebre un Òscar i, per a aquesta pel·lícula fou nominat al BAFTA de Millor Director, així com la pel·lícula li fou reconeguda amb el Premi del Públic al festival de Deauville, la nominació al César de Millor Film Estranger, la nominació als premis EFA del cinema “europeu”. Al Festival de Sitges hi ha participat en dues ocasions, amb Tokyo i amb La ciència del son —Premi del Públic—.

Des del 16 de febrer i fins al 7 de març, Michel Gondry és al Centre Pompidou, de París, participant a la segona edició d’ Un Nouveau Festival  (iniciativa que atén l’interès del públic per les formes inèdites i la diversitat de projectes que traspassen les fronteres entre les diferents disciplines). Hi mena una “Fàbrica de films amateurs”, alhora estudi de creació i taller de bricolatge, on tothom pot fer un curtmetratge en tres hores, remarca el Festival de Canes, que ho rebla dient: Aquest il·lusionista superdotat, de generós imaginari, serà l’encarregat d’atorgar, amb el seu equip, els tres premis de la Cinéfondation, el divendres 20 de maig, abans de lliurar la Palma d’Or del curtmetratge al decurs de l’anomenada cerimònia del Palmarès, el diumenge 22 de maig de 2011.

FOTO © Columbia Pict. Michel Gondry, al rodatge de The Green Hornet

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!