Jueu Süs. Cinema sense consciència (Jud Süß-Film ohne Gewissen / Jew Suss – Rise and Fall)
Director Oskar Roehler. Guió Klaus Richter. Producció Novotny + Novotny (Àustria), Clasart (Alemanya), Tele München (Alemanya), Tara Film (Àustria), Lotus Film (Àustria), Ulrich Seidl Film Prod (Àustria) . Durada 1h54.
Repartiment Tobias Moretti (Ferdinand Marian), Martina Gedeck (Anna Marian), Moritz Bleibtreu (Goebbels), Erika Marozsán (Vlasta), Justus von Dohnanyi (Veit Harlan), Armin Rohde (Heinrich George)
Sinopsi Ferdinand Marian és l’actor que el 1940 va protagonitzar el film de propaganda nazi “Jud Süss”. Hi va triomfar i alhora l’abocà a la desgràcia. Durant el rodatge, les coses ja van començar a anar malament al voltant seu. La dona li anà girant l’esquena, perquè no podia suportar com ell s’anava transformant. L’èxit nacional i internacional de “Jud Süss” no va significar per ell més que un parèntesi d’èxit embriagador, al capdavall fugisser. Convertit en nova superestrella nazi, de mica en mica anà adonant-se del que havia fet, dels efectes que tenia la pel·lícula en la societat i del caràcter criminal del règim. No només perquè tots el seus amics havien hagut de fugir, sinó també perquè els Marian amagaven en una barraca del jardí l’actor jueu Adolf Wilhelm Deutscher, fins que una criada el denuncià al seu amant, de les SS. Els excessos alcohòlics de Ferdinand i les seves contínues infidelitats eren desesperats intents d’evasió, que van arribar a incomodar al ministre de Propaganda. Per a controlar-lo millor, Goebbels féu deportar Anna, la dona de Ferdinand; cosa que encara enfonsà més l’actor, que ja no trobà ni consol als braços de la seva amant, la txeca Vlasta. Ja no volgué saber-ne res de la pel·lícula, que representava l’èxit més gran de la seva vida. Acabada la guerra, Ferdinand Marian pogué veure com d’altres artistes que havien participat en el film, se’n disculpaven, en particular el director i propagandista nazi Velt Harlan. En una festa a Múnic, trobà Deutscher, que havia sobreviscut al camp de concentració, i li féu saber que, ben al contrari, Anna hi havia mort. Quan finalment s’assabentà que Vlasta estava embolicada amb un soldat nord-americà, desesperat agafà un cotxe per empendre un viatge sense retorn
Festival de Berlín 2010 [Competició: “Jueu Süs. Cinema sense consciència” (al / ang / fr)] Premis al Festival de Berlín 2010 [No]
Webs oficials [x]
Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]
Vendes internacionals [TF1Int] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]
***
Cròniques, notícies i articles de Berlín 2010, a la nostra premsa
Radicalisme a Sarajevo (Bernat Salvà, Avui): (..) recrea fets reals que es van produir a l’Alemanya nazi. La pel·lícula no passa de realització correcta, més adequada per a una minisèrie televisiva que per compartir cartell amb cinema d’arreu del món | Un film sobre el nazisme arrenca les primeres esbroncades de Berlín (Nando Salvà, El Periódico)
FOTO Moritz Bleibtreu i Tobias Moretti, a Jueu Süs. Cinema sense conciència, d’Oskar Roehler
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!