Club 7 Cinema

Joan Pons, a BENZINA (núm. 7, de setembre de 2006), publica la crítica de Tropical malady amb el títol De la fascinació pels fets inexplicables. Després de fer un eloqüent advertiment previ i de reconèixer que "és lògic sentir-se estrany, desorientat durant i després de la projecció" (del film), es pregunta "Però, què té aquesta pel·lícula? Què la fa tan diferent? Per què és tan estranya?". A  partir d’aquí, s’interroga sobre Tropical malady i reflexiona sobre les diverses, paradoxals, reaccions de l’espectador davant d’una obra com aquesta. Finalment, es pregunta en veu alta si estem "davant d’una de les poques pel·lícules que fan avançar el llenguatge cinematogràfic". Em sembla que, amb aquest escrit carregat de sana i profitosa perplexitat, Joan Pons acredita una obertura a la riquesa del cinema i a les formes que ara es poden considerar avantguardistes. Esmenta una sèrie de films que, des del 2000 i com Tropical malady, li han  fet qüestionar-se l’actitud com a espectador (un qüestionament que l’honora). Certament, d’entre els títols que remarca, jo em quedo amb el de Gus Van sant i el de Tsai Ming-lian, encara que no pas exactament pels mateixos motius que el duen a destacar-los.

Judith, a l’ESPAIISIDOR li ha dedicat un post amb el suggerent títol Hipnosi selvàtica: http://espaiisidor.blogspot.com/ , en el qual enllaça amb un post anterior en què parlava del que va ser l’"experiència" de veure aquest film (a la secció Seven Chances del Festival de Sitges). Realment, uns escrits fascinants.

(Per seguir, cal anar a "Vull legir la resta de l’article")

L’AVUI del 29.09.2006 (www.avui.cat) en publica la crítica de Carlos Losilla, el títol de la qual ja parla per ell mateix: Una experiència hipnòtica. De passada, Losilla comenta la diguem-ne actitud de part de la crítica acreditada al darrer Festival de Venècia, davant la presentació de l’últim film d’aquest mateix cineasta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!