Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Amb aquest post, començo una nova categoria d’articles: "Altres veus", amb la qual vull fer esment d’articles o crítiques cinematogràfiques d’altri i, sempre que pugui, posarne l’enllaç. Es tracta d’una tria, en clau de bloc; per tant, no serà molt exhaustiva ni vol ser completa.
A la pàgina 28 de la revista BENZINA, número 7 (setembre de 2006), hi ha la crítica d’Eulàlia Iglesias a Salvador: La revolució no serà televisada. Significativament, l’article arrenqua dient "S’acaba la pel·lícula i penses Que llest que és en Jaume Roures. No. Jaume Roures no és el director de la pel·lícula. N’és el productor (..)". A partir d’aquí, Eulàlia Iglesias desgrana la seva reflexió sobre el film en diversos paràgrafs, cadascun dels quals comença lúcidament amb "Roures ha estat llest (..)". De debò, no us ho perdeu! La crítica, gairebé al final, afirma "No entraré a discutir si Salvador Puig Antich era un revolucionari o no. el que està clar és que Salvador, la pel·lícula, no ho és"
El PUNT del diumenge 17 de setembre publica la crítica d’Imma Merino, que du el títol eloqüent Atracaments i llàgrimes:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2059982
Com que hi podeu accedir ràpidament via l’enllaç, m’estaré de comentar-lo. Permeteu, però, que en remarqui la lucidesa i, sobretot el caràcter mesurat i respectuós.
(Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article")
Esteve Riambau ha publicat un interessant article a tota pàgina a l’ AVUI del dissabte 16 de setembre de 2006, que podeu recuperar anant a www.avui.cat , buscant Setembre 2006, dia 16, triant Cultura i espectacles i, allà, els enllaços amb els article Herois del terrorisme i Reconstruir el passat. Riambau aprofita l’estrena simultània d’ El vent que belluga l’ordi, de Ken Loach, i de Salvador, de Manuel Huerga, per a comentar-les en paral·lel, al voltant de l’eix que els respectius protagonistes d’aquests films siguin, "herois del terrorisme". Tampoc entraré a comentar-lo, perquè ja hi podeu accedir ràpidament; però permeteu que remarqui un aspecte que m’ha interessat particularment, de l’escrit. D’una banda, quan descriu en clau genèrica les dues parts del film, que, segons Riambau, "es decanta pel thriller quan es tracta de parlar del seu activisme polític i es trasllada al melodrama quan la pena de mort es converteix en una arma irrefutable per denunciar les arbitrarietats del franquisme". És el mateix que en diu Imma Merino, per bé que el crític de l’AVUI, al meu entendre, encara rebaixa més les opcions preses, reduint-les a avinences genèriques: hi estic força (molt) d’acord.
Llegint Riambau, m’ha vingut a la memòria un aspecte de Salvador que no he tocat en el comentari del film i que cal remarcar positivament. Es tracta que, al llarg de la pel·lícula, però sobretot a la primera part, anem sentint per ràdios i televisors el "so alegre" de la "convivència pacífica" a l’ "España de Franco". Uns sons, unes cançons, una mena de notícies que sovint, ara, els mitjans de comunicació recuperen per explotar la "nostàlgia" de joventuts "felices" que creixien inconscientment, alienadament, en aquell passat (els "seixantes", els "setantes"…), amb les cafrades del qual, aquests mateixos mitjans de comunicació no solen vincular aquelles frivolitats.
Actuallització (18.09.2006, a 22.15h):
El DIARI DE GIRONA del 18.09.2006 publica la crítica de Pep Prieto sobre el film. Podeu llegir-la, anant a www.diaridegirona.cat buscant, a l’apartat de Cultura de l’edició del 18.09.2006, l’article Us (i abús) d’un estil equivocat. Pep Prieto comença carregant-se la pel·lícula pel vessant estètic i es pregunta si "era necessari filmar la història de Puig Antich com si d’un capítol del CSI es tractés?". Destaca tres seqüències amb solucions visuals i narratives "absolutament desconcertants" i gairebé acaba amb la consideració que la pel·lícula "només aconsegueix sostenir-se per la credibilitat que desprenen els escenaris i el treball de tot el repartiment".
Actualització (21.09.2006):
Manuel Cuyàs a la contraportada d’ EL PUNT del 21.09.2006, parla de Salvador: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2064807 i, entre altres qüestions, toca de manera lúcida i molt entenedora com aquest film recupera esbiaixadament la memòria històrica del moviment antifranquista. Ja era hora que algun intel·lectual de casa nostra ho digués. De lectura, al meu entendre, imprescindible!
Actualització (22.09.2006)
A EL TEMPS núm 1162, de 22 de setembre de 2006, Pilar Rahola elogia la pel·lícula, com a tribut a la memòria històrica:
http://www.eltemps.net/op.php?aut_id=79
Actualització (24.09.2006)
Judith, al seu bloc espaiisidor.blogspot (http://espaiisidor.blogspot.com) parta de Salvador en un post significativament titulat Cuéntame
Actualització (25.09.2006)
Joan Oliver, a la seva columna diària de l’ AVUI parla de Salvador ( http://www.avui.cat/avui/diari/06/set/25/255997.htm). Permeteu que ho comenti un xic. No entro en el fet que li hagi agradat: ja he recollit altres opinions favorables al film. M’estalvio entrar en la simplificació (barruda) que fa dels que "fan crítiques dures" a la pel·lícula. Tampoc m’entretinc a parlar del que diu finalment sobre els canvis personals i Puig Antich (pràcticament l’únic paràgraf que de debò m’ha interessat de tot l’escrit). Permeteu que assenyali el fet preocupant que revela una afirmació que ell fa en un moment de l’escrit: La pel·li explica ben explicada, tan ben explicada com ho pot explicar una pel·li, una història (diu Oliver). Em fa pena, no Joan Oliver en concret, sinó la esgarrifosa ignorància cinematogràfica (remarco, cinematogràfica) que estan acreditant bona part dels periodistes i columnistes de casa nostra: arraconats en el desconeixement de les prolífiques formes narratives del cinema, aclofats en la provinciana reducció de l’univers del setè art a la limitada experiència del que han anat veient per aquí, al·lèrgics a la imprescindible modèstia, avesats a sermonejar el personal, són capaços de fer ridícules afirmacions com la que signa Joan Oliver. ATENCIÓ: no parlo de "la gent", sinó dels professionals de la comunicació, la (ir)responsabilitat intel·lectual dels quals és esfereïdora. Dir el que Oliver diu sobre la narració de Salvador només demostra que ell (i ja em perdonareu) "no hi entén res"! O pitjor, em sembla que és d’aquells que no valora gens el cinema com a creativitat, que tan sols el té com a pur entreteniment. I per cert, ja que ha felicitat Jaume Roures, el senyor Oliver, tan propens a l’acusació radical-nacionalista, el deu haver felicitat també per com Roures ha especulat amb el tema de la llengua catalana, com ha estrenat la pel·lícula com a film en espanyol, com s’ha fet ocultació intencionada de la presència del català al film….
Actualització (28.09.2006)
Josep Ma Huertas, al seu article publicat a la secció "Diàleg" de l’AVUI de 28.09.2006, elogia Salvador, tot parlant d’aquell moment polític i en termes de Bon cinema polític (títol de l’article):
www.avui.cat > Hemeroteca > 28.09.2006 > Diàleg > "El bon cinema polític"
Actualització (01.10.2006)
Autèntica allau d’escrits o referències a Salvador, al EL PUNT i a PRESÈNCIA d’avui, 1 d’octubre de 2006. A la secció "Punt de Vista" d’ EL PUNT, trobem un article de l’advocat Carles Monguilod i Agustí, titulat Devastació moral,
(http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2076915)
en què qualifica de "magnífica" la pel·lícula, però se centra en dos personatges que, en paraules de l’autor, "coincideixen a patir una tràgica i irreversible devastació moral" i en matisa la importànt diferència entre l’un i l’altre: el pare i el botxí de Puig Antich.
Al número 1805 de PRESÈNCIA, l’escriptor Emili Teixidor hi passa de puntetes, al final d’un article titulat Bizanci que publica a la seva col·laboració habitual "Dies enrere". Gairebé només parla de Salvador en termes de memòria històrica: "La pel·lícula de Manuel Huerga el rescata de l’oblit (Teixidor es refereix, òbviament, a Puig Antich). Que el públic no sàpiga qui eren els emperadors de Bizanci, passi, però ¿Salvador Puig Antich?".
Amb la frase "Les persones mortes no poden opinar" Xevi Planas comença un article titulat Salvador Puig Antich, que també publica PRESÈNCIA, just a la mateixa pàgina del d’Emili Teixidor. Esmenta la polèmica que ha generat la pel·lícula: "Huerga (diu Planas) s’ha servit dels trossos que li han anat millor per articular una superproducció, més que no pas dels que el podien ajudar a matisar el personatge anticapitalista i subversiu de Puig Antich". I encara hi afegeix: "…el poder (..) té interès a presentar l’opció ideològica de Puig Antich com a morta i enterrada". L’article, val la pena de llegir-lo sencer, per la coherència del discurs de Planas i les cites pertinents que fa d’ Espriu i de Sisa.
Actualització (25.10.2006)
Òbviament, s’ha fet del tot impossible recollir tot el que s’ha anat publicant sobre Salvador, ni tampoc jo pretenc ésser del tot exhaustiu. A dia d’avui, però vull afegir-hi el següent:
El company blocaire Julian Juan Lacasa ha publicat la seva crítica sobre la pel·lícula, que considera una de les millors de l’any. Com se’n fa ressó en el comentari que ha fet a aquest article (que vull aprofitar l’avinentesa per a agrair-li, tant aquest com tots els que sol fer), podem llegirl-la-hi a:
www.foxoo.net/article.asp?frame=2&jour=E06092812:25&codejournal=00000671
D’altra banda, vull deixar constàncai del desplegament gran que l’ AVUI va fer el diumenge 8 d’octubre de 2006, sorprenent tant pel que fet que "anava a la contra" com per la data tardana (respecte a l’estrena) en què es publicà. (www.avui.cat > Hemeroteca > 2006 > Octubre > diumenge 8 ).
Avui mateix, dia 25 d’octubre de 2006, l’AVUI ens ha tornat sorprendre amb un document valuosíssim: l’entrevista a Margalida Bover: per entendre’ns, la Margalida a qui canta des de fa anys Joan Isaac, l’última xicota de Puig Antich (www.avui.cat > Hemeroteca > 2006 > Octubre > dimecres 25).
Finalment, vull remarcar l’article d’ EL PUNT (dijous 19 d’octubre de 2006) en què, a partir Salvador, però no pas centrant-se només en el film d’Huerga, Pere Pons ha parlat del que anomena Frau a la gran pantalla:
www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2099107
Actualització (05.11.2006)
A TOTCINEMA.CAT, trobo la crítica clarament favorable a Salvador que hi ha escrit Enric Monné: una autèntica antologia de respostes a les crítiques que hem fet a la pel·lícula. Evidentment, en discrepo de dalt a baix i, en el capítol de la llengua, especialment. Per ajudar al debat i al contrast d’opinions, val molt la pena que la llegiu.
Llegiu-la, clicant aquí: Salvador/Monné
Actualització (13.11.2006)
Víctor Alexandre és ben explícit en el comentari sobre Salvador que el 6 d’octubre de 2006 ha penjat al seu bloc, VÍCTOR ALEXANDRE
Podeu llegir-lo, clicant aquí: salvador / alexandre
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://www.foxoo.net/article.asp?frame=2&jour=E06092812:25&codejournal=00000671
Aquí va el meu comentari sobre la pel.lícula, que em va semblar una obra mestra. També al meu blog hi és el mateix comentari, però en la pàgina web francesa http://www.foxoo.net hi deixo la majoria dels meus escrits.