L’obsessió per la imatge -una constant del cineasta-, la impossibilitat de superar el passat (..) i la reflexió històrica (..) es donen la mà en una pel·lícula potser massa tímida, però tot i així gens convencional, un treball pulcre i digne que sense la música de Fermín Muguruza hauria estat encara més sec i rigorós del que és (Carlos Losilla, Avui)
No és fins a l’última part que Mirant al cel agafa volada, quan el personatge que interpreta Paolo Ferrari comença a parlar. Llavors sí que sentim la tensió, el dolor i la pau impossible que el film intenta transmetre i que fins aleshores no havia trobat la forma de fer-ho (Núria Vidal, Time Out Barcelona)
(..) alambinada i emotiva pel·lícula que és tant un homenatge com la crònica trista del naixement de la guerra moderna (Quim Casas, El Periódico)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l’article.
FOTO Mirant al cel, de Jesús Garay
CRÍTIQUES I RESSENYES PUBLICADES
Carlos Losilla: Ara fa setanta anys (Avui, 19.03.2008)
***
Núria Vidal: Mirant al cel (Time Out Barcelona)
***
Quim Casas: Recreació i memòria [article sense enllaç] (Èxit, núm. 69, suplement d’ El Periódico, setmana del 21 al 27 de març de 2008)
(..) Garay, interessat sempre pels marges fronterers, hi reconstrueix de manera personal la memòria de la ciutat (..)
ALTRES ARTICLES
Sota les bombes. Montse Frisach (Avui, 18.03.2008)
Un documental revisa la Barcelona bombardejada. ( Diari de Girona, 18.03.2008)
Garay filma la poètica de les bombes. Xavi Aguilar (El Punt, 18.03.2008)
ENTREVISTA
Cristina Savall entrevista Jesús Garay. “Barcelona va viure sotmesa al terror aeri” (El Periódico, 15.03.2008)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!