Club 7 Cinema

Les hores de l’estiu (L’heure d’été / Summer Hours / Las horas del verano), d’Olivier Assayas

Amb el suport del Museu d’Orsay de París (..), Assayas ens ofereix una emotiva i lacònica pel·lícula sobre l’inexorable pas del temps, sobre tot allò que el món contemporani esborra per sempre (Àngel Quintana )

(..) un relat d’aires txekhovians que, amb l’excusa de descriure una descomposició familiar i les seves conseqüències, descriu la naturalesa de les noves formes de vida del món actual (Carlos Losilla)

Amb sensibilitat i subtilesa, Assayas parla de la relació entre els indrets i les persones que els habiten, els objectes i els seus posseïdors (Xavi Serra)

(..) la grandesa de “Les hores de l’estiu” rau sobretot en (..) la definició, tendra i optimista, de la condició transitòria de les nostres vides, en com, mentre plora la mort associada a la vellesa, celebra l’esplendor de la joventut (Nando Salvà)

Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Les hores de l’estiu, d’Olivier Assayas

Altres veus: “Les hores de l’estiu”

***

CRÍTIQUES I RESSENYES.

Àngel Quintana (El Punt, 15.11.2008): La desaparició d’una cultura.

Carlos Losilla (Avui, 15.11.2008): La família bé, gràcies.

Xavi Serra (Time Out Barcelona): Les hores de l’estiu.

Nando Salvà (Èxit): L’apassionant vida dels objectes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!