Club 7 Cinema

Gomorra, de Matteo Garrone

Mateo Garrone fuig de la unilateralitat i la discursivitat del clàssic cinema de denúncia per construir un film polimorf que es presenta amb una austeritat que fa por (Sergi Sánchez, Time Out Barcelona)

(..) una pel·lícula que parteix d’elements gairebé documentals per recrear una ficció extremadament dura (Quim Casas, Èxit)

La visió de ‘Gomorra’ confirma les intencions del director: «La realitat de la qual parteixo és tan poderosa des del punt de vista visual, que m’he sentit menat a filmar-la amb una simplicitat extrema, com si fos un espectador que fos allà per atzar» (Imma Merino, El Punt)

(..) una mirada tan hiperrealista com exempta de valoracions ètiques. La càmera mira la realitat i la mostra en estat pur. Ràpidament, l’espectador aprèn les lleis d’un codi certament elemental (Esteve Riambau, Avui)

Matteo Garrone s’allunya de qualsevol temptació de proveir de glamur la xarxa de crim organitzat que retrata -això no és “El padrí” ni “Los Soprano”- i s’erigeix en avantatjat estudiós de les velles lliçons del Neorealisme (Xavier Roca, Avui)

La falta de respecte a les institucions, la pobresa extrema i la ignorància són xacres enquistades en la societat. I la Camorra viu en aquestes comunitats i ajuda la gent, i no només econòmicament. Aquesta ajuda, és clar, és una trampa (..) (Matteo Garrone, a Nando Salvà, El Periódico)

Això és el que converteix “Gomorra” en una pel·lícula de nivell excepcional: la seva denúncia valenta i compromesa, i també, el crit desesperat d’alerta sobre una societat, que amb una perversió tan abjecta com la d’aquella ciutat bíblica, només es pot veure sentenciada a la seva destrucció (Judith Vives, Capgròs i bloc Espaiisidor)

Es pot dir que ‘Gomorra’ és hereva del cine de denúncia política i social que va eclosionar a Itàlia durant els 70. Viatgem a aquells temps de compromís– (Sergi Sánchez, Èxit)

Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO -Alta Films- Gomorra, de Matteo Garrone

Altres veus: “Gomorra”

***

CRÍTIQUES I RESSENYES.

Imma Merino (El Punt, 20.11.2008): La Camorra estesa com una claveguera.

Judith Vives (Capgròs i bloc Espaiisidor, 17.11.2008): La lliçó bíblica.

Xavier Roca (Avui, 14.11.2008): Vides criminals.

Sergi Sánchez (Time Out Barcelona): Gomorra.

Quim Casas (Èxit): Històries de la Camorra.

ALTRES ARTICLES.

Les lleis de la Camorra – “Gomorra”(..) una mirada tan hiperrealista com exempta de valoracions ètiques (..)- (Esteve Riambau, Avui, 15.11.2008)

Gomorra –Matteo Garrone adapta el polèmic ‘best-seller’ de Roberto Saviano, crua radiografia de la màfia napolitana– (Nando Salvà, Èxit)

“Gomorra” i Camorra –El director prefereix apuntar l’objectiu a la part baixa de la piràmide per filmar cinc històries de gent humil atrapada en les xarxes de la Camorra– (Bernat Salvà, Avui, 14.11.2008)

Justícia per a tots –Es pot dir que ‘Gomorra’ és hereva del cine de denúncia política i social que va eclosionar a Itàlia durant els 70. Viatgem a aquells temps de compromís– (Sergi Sánchez, Èxit)

Matteo Garrone: “Als ‘camorristi’ se’ls veu com a samurais” -entrevista al director de Gomorra– (Nando Salvà, El Periódico, 07.11.2008)

Roberto Saviano diu que ETA “no és gairebé res” al costat de la Camorra -crònica de l’estada al Festival de Sevilla de l’autor de “Gomorra”, llibre dut al cinema per Matteo Garrone- (Cristina Savall, El Periódico, 08.11.2008)

Una excel·lent pel·lícula sobre la Camorra -crònica del Festival de Canes- (Imma Merino, El Punt, 19.05.2008)

Nàpols i São Paulo -crònica del Festival de Canes (Bernat Salvà, Avui, 19.05.2008)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!