Club 7 Cinema

Entre les murs (Entre les murs / The Class /  La clase / La classe), de Laurent Cantet

El millor (..) el seu vessant teatral: la bulliciosa, divertida i emocionant descripció del gran escenari de l’escola tancat en un espai metàfora del món actual i del capitalisme salvatge, de la lluita per la supervivència i la recerca d’identitat en un univers en constant mutació (Carlos Losilla, Avui)

Hem rodat entre les parets de l’escola, però en realitat són travessades contínuament per tot el que passa a l’exterior, i mirant amb una lupa una classe, un trosset petit d’aquest món, s’arriba a captar el que passa a escala més gran a la societat (Laurent Cantet, en declaracions que recull Bernat Salvà, Avui)

No som davant d’un documental sobre la multiculturalitat a l’escola de l’extraradi parisenc, sinó davant d’una ficció que utilitza com a instruments els elements naturals de l’entorn que retrata (Núria Vidal, Time Out Barcelona)

El film de Laurent Cantet treballa amb personatges reals però, a la vegada, convertits en actors d’una ficció estructurada per una novel·la, en primer lloc, i també per un guió cinematogràfic dotat d’una sòlida dramatúrgia. El resultat adquireix una força sorprenent: té la versemblança pròpia de la realitat i, també, un discurs gens maniqueu sobre els conflictes educatius que darrerament s’han produït tant a França com al nostre país (Esteve Riambau, Avui)

El camí que porta del documental a la ficció converteix ‘La clase’ en una experiència forta, en una pel·lícula que mostra de manera realista en què consisteix la feina d’ensenyar i que ens recorda que els instituts –i l’escola pública– no poden ser un espai abandonat i menyspreat per la classe política, ja que en el seu interior s’hi forgen els valors clau del futur (Àngel Quintana, El Punt)

La pel·lícula aposta pels beneficis que les batalles dialèctiques amb el professor (..) ofereixen als nois, perquè encarnen l’aprenentatge de debò. Però també descobreixen la trampa que comporta el mètode liberal de Marin (..) (Nando Salvà, iCult)

Ensenyar no funciona mai perquè finalment a la vida aprenem sols. El professor serà feliç quan renunciï a ensenyar i intenti simplement donar als alumnes un marc que els permeti reflexionar, fer treballar els seus ulls, les seves orelles, el seu cervell i, per què no, el seu cos, la seva creativitat (François Bégaudeau, entrevistat per Elianne Ros, El Periódico)

Bégaudeau, que ha estat músic, periodista, crític de cine a ‘Cahiers du Cinéma’ i novel·lista, ha treballat també a l’ensenyament (Quim Casas, iCult)

François Bégaudeau (Luçon, 1971) no deu haver dormit gaire en tota la seva vida, perquè amb 37 anys que té domina no una, ni dues, sinó un infinit absurd d’habilitats (Juan Manuel Freire, El Periódico)

Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO © Haut et Court Entre les murs, de Laurent Cantet

Altres veus: “Entre les murs”

***

CRÍTIQUES I RESSENYES.

Àngel Quintana (El Punt, 18.01.2009): L’institut com a espai obert al futur.

Carlos Losilla (Avui, 16.01.2009): L’educació com a teatre.

Nando Salvà (iCult, 16.01.2009): Una reflexió sobre l’aprenentatge de debò.

Núria Vidal (Time Out Barcelona, 15.01.2009): La clase.

***

ALTRES ARTICLES.

François Bégaudeau: “He trencat el clixé de l’alumne problemàtic”. Declaracions del protagonista d’ Entre les murs (Entre les murs / The Class / La clase / La classe), de Laurent Cantet, i autor del llibre en què es basa aquesta Palma d’Or de Canes, entrevistat per Elianne Ros (El Periódico, 06.01.2009) #

Laurent Cantet retrata amb pols realista a ‘La clase’ el dia a dia en un institut d’un barri de París, segons la novel·la de François Bégaudeau. Quim Casas informa sobre Entre les murs (iCult, 16.01.2009)

“Mirant amb lupa una classe es veu què passa a la societat”. Declaracions de Laurent Cantet i François Bégaudeau -director i guionista/protagonista d’ Entre les murs-, que recull Bernat Salvà (Avui, 16.01.2009)

Laurent Cantet: “La cultura també neix al carrer”. Declaracions del director d’ Entre les murs, que recull Mercedes Jansa (iCult, 16.01.2009)

El superhome existeix i és simpàtic. Juan Manuel Freire: François Bégaudeau (Luçon, 1971) no deu haver dormit gaire en tota la seva vida, perquè amb 37 anys que té domina no una, ni dues, sinó un infinit absurd d’habilitats (iCult, 16.01.2009)

Vides i biografies. Esteve Riambau parla d’ Entre les murs, de Laurent Cantet i Arropiero, el vagabundo de la muerte, de Carles Balagué (Avui, 17.01.2009)

Els instituts com a espais de democratització. Àngel Quintana, parlant d’ Entre les murs: (..) és la millor pel·lícula feta sobre el món dels instituts, ja que substitueix la imatge del professor heroi per la de classe com a espai de socialització (El Punt, 18.01.2009) 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!