Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

5 de juliol de 2007
0 comentaris

Altres veus: Els climes / Iklimler / Los climas / Les climats / Il piacere e l’amore

Al diari El Punt (04.07.2007), Imma Merino escriu: En l’anterior pel·lícula de Nuri Bilge Ceylan, (..) hi havia una mirada força crítica a un dels protagonistes masculins, un fotògraf solitari i maniàtic que exhibeix una subnormalitat emocional que el fa incapaç d’una comunicació afectiva. Amb el personatge que ell mateix interpreta a Els climes / Iklimler , el cineasta turc encara és menys complaent respecte a una actitud masculina. És implacable amb el masclisme del personatge, amb el seu egoisme i la seva violència dominant (..) i remarca el fet que el cineasta condemni el personatge a la solitud. Merino fa notar que precisament el de la solitud va revelant-se com un tema essencial en la filmografia de Nuri Bilge Ceylan i destaca que, en la manera que filma (meravellosament) els paisatges, tant delata una influència del pintor romàntic Caspar David Friedrich com d’Antonioni. La crítica no s’està d’assenyalar que, amb Antonioni també el vincula la qüestió de la incomunicació i, en aquest cas, de les crisis de parella. I afegeix:  A banda de les influències, Nuri Bilge Ceylan té una mirada cap als rostres i els paisatges, una tonalitat desolada i un ritme que concedeix llarg temps als silencis (..), havent treballat com a fotògraf, fa present la dimensió plàstica del cinema, en la qual -diu-  s’hi juga la seva brillant mirada com a cineasta.

Us recomano vivament la lectura sencera de l’article d’Imma Merino (El Punt, 04.07.2007), perquè fa assaborir novament la pel·lícula, gairebé t’hi capbussa i alhora en fa una anàlisi lúcida i bella. Podem llegir-lo clicant aquí: Els climes · Merino · El Punt

Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article"

Foto: Nazan Kesal, a Els Climes / Iklimler

No ho veu pas igual Carlos Losilla (Avui, 29.06.2007). Com Imma Merino, ell també fa esment del film anterior de Nuri Bilge Ceylan, però considera que la part més feble de Llunyà / Uzak es reprodueix a Els Climes / Iklimler: l’esplendor dels plans no es correspon amb la densitat del discurs, sempre molt per sota de la seva disposició estètica. Troba més aviat molesta l’obsessió de Ceylan (..) per deixar ben claret que som davant la història d’una ruptura amorosa, del dolor que comporta i de les responsabilitats personals que hem d’assumir en situacions d’aquesta mena. Per ell, els diàlegs són massa explícits i repetitius (..), l’esquema narratiu depèn sempre de models molt superiors deguts a cineastes com Rossellini, Antonioni, Wenders o Egoyan (..). I titlla la pel·lícula de forçada, feta per complaure un determinat públic occidental. Vés per on, el mateix que retreu a Kim Ki-duk!

La crítica sencera de Carlos Losilla, podem llegir-la clicant aquí: Els climes · Losilla · Avui

Desirée De Fez, al número 39 d’ Èxit (suplement d’ El Periódico, corresponent a la setmana del 28 de juny al 4 de juliol) també comença fent esment de com Nuri Bilge Ceylan va parlar amb mestria de la solitud a la seva anterior pel·lícula, de com,  mitjançant gestos rotunds, paraules comptades i una simbiosi perfecta entre el paisatge i l’ànim dels personatges, hi capturava la melancolia causada per l’absència. I fa notar que a Els Climes / Iklimler fa el mateix, però ara la solitud (..) és compartida. Troba que, ara, les imatges no són tan belles, però igual de reveladores que les d’aquell drama. Remarca el fet que no s’ofereixi una mirada amable al tema (..) del final d’un idil·li. I la compara amb Eternal sunshine of the spotless mind / Olvídate de mi / Se mi lasci ti cancello (Michel Gondry, 2004), reconeixent que es tracta d’un film que té un concepte narratiu i formal molt diferent, per arribar a la conclusió que Els Climes / Iklimler és una de les pel·lícules sobre la ruptura sentimental més asprament lúcides que es recorden.

La crítica de Desirée De Fez, podem llegir-la a la pàgina 11 del número 39 d’ Èxit (suplement d’ El Periódico, corresponent a la setmana del 28 de juny al 4 de juliol), publicació en què també trobem, a la pàgina 10, una entrevista de Nando Salvà a Nuri Bilge Ceylan.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!