Club 7 Cinema

El noi del pijama de ratlles, de Mark Herman

(..) el que es presenta com una eina pedagògica per a les noves generacions, a mi em sembla un intent d’explicar temes molt seriosos amb una frivolitat que amaga les arrels de la qüestió. I quan les formes d’una pel·lícula són tan reaccionàries, no hi ha missatge que valgui (Carlos Losilla, Avui)

(..) fa servir l’atrocitat humana com a poca cosa més que un truc argumental i persegueix emocions serioses com un fi en si mateix (Nando Salvà, Èxit)

És probable que als qui es van emocionar amb “La vida és bella” (Roberto Benigni, 1997) no els agradi aquest film tan poc sentimental. Però no s’equivoquin. Hi ha més humanisme i horror en la història de Bruno y Shmuel que en la de Guido i Josué (Núria Vidal, Time Out Barcelona)

(..) aprofundeix en un altre tema interessant, el de la reacció de la pròpia societat alemanya davant una situació que intenta negar, l’extermini dels jueus (Judith Vives, Espaiisidor)

Allò discutible de la novel·la, que es traspassa a la pel·lícula (..), té a veure amb el fet que tendeix a reduir una tragèdia col·lectiva (de fet, una tragèdia de la humanitat) a un cas individual. I que ho fa a través d’una ficció que explota determinats mecanismes d’identificació que fan que el lector/espectador sobretot pateixi pel destí del fill d’un militar nazi. (..) Evidentment, poden explicar-se els fets a partir d’uns personatges, però és qüestionable que la resta de víctimes semblin comparses d’una tragèdia individual (Imma Merino, El Punt)

És una de les millors adaptacions de novel.les que he vist al cine. El nen protagonista no pot comprendre les atrocitats que es produeixen al seu entorn (John Boyne, a Cristina Savall, El Periódico)

El que ha fet Boyne al seu llibre es podria qualificar, de fet, de revisionisme màgic: no nega l’Holocaust, però el torna a explicar partint del pensament màgic d’una mirada infantil (Jordi Costa, Avui)

Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO El noi del pijama de ratlles, de Mark Herman

Altres veus: “El noi del pijama de ratlles”

***

CRÍTIQUES I RESSENYES.

Carlos Losilla (Avui, 30.09.2008): No es tracta de fer plorar.

Núria Vidal (Time Out Barcelona, 26.09.2008): El niño con el pijama de rallas.

Nando Salvà (Èxit, núm. 90, suplement setmanal d’El Periódico): Terreny sembrat de trampes emocionals [article sense enllaç]

CRÒNIQUES, ALTRES ARTICLES I NOTÍCIES DEL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ.

Judith Vives (bloc Espaiisidor, 23.09.2008): L’holocaust als ulls d’un nen –El noi del pijama de ratlles (Mark Herman)-

Imma Merino (El Punt, 20.09.2008): L’adaptació d’«El noi del pijama de ratlles» es presenta a Sant Sebastià —El noi del pijama de ratlles (Mark Herman), El cavall de dues potes (Samira Makhmalbaf)-

Cristina Savall (El Periódico, 20.09.2008): “El públic sol creure’s el que veu a la pantalla” -entrevista a John Boyne, autor d’ El noi del pijama de ratlles, que Mark Herman ha dut a la gran pantalla-

ALTRES ARTICLES.

Jordi Costa (Avui, 05.10.2008): Revisionisme màgic –El que ha fet Boyne al seu llibre El noi del pijama de ratlles es podria qualificar, de fet, de revisionisme màgic: no nega l’Holocaust, però el torna a explicar partint del pensament màgic d’una mirada infantil–

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!