Club 7 Cinema

Carlos Losilla, a l’article titulat Un excés de fantasia, publicat a  l’AVUI del dissabte 14 d’octubre de 2006, comença parlant de la utilització de la fantasia com a metàfora de la realitat angoixant, per acte seguit parlar del vessant realista i del fantàstic al film de Guillermo del Toro. Si és que el director no ha volgut "fabricar un artefacte absolutament irreal i fantasiós en els dos vessants del seu conte ?es planteja Losilla?". És una crítica prou ponderada, que la podeu llegir a: www.avui.cat > Hemeroteca > dissabte 14.10.2006 > Cultura i espectacles > Un excés de fantasia.

(Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article")

EL PUNT del dilluns 16 d’octubre de 2006 publica la crítica d’Àngel Quintana, amb el títol "Fantasia i crueltat" (www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2094847). Quintana exposa la penetració del cineasta mexicà al teixit industrial espanyol amb El espinazo del diablo / L’Echine du diable / La Spina del diavolo (2001) i l’alternança de Del Toro entre els productes de consum adolescent i un cinema més personal. Considera que, en El laberinto del fauno / Pan’s Labyrinth / Le Labyrinthe de Pan, intenta superar el que no va convèncer-lo del film anterior en què també barrejava fantasia i marc històric; però, per al crític gironí, torna a caure en els mateixos defectes. Parla del punt d’excés i desmesura neobarroca de Del Toro… val la pena llegir-la (fan bon tàndem amb Losilla, en aquesta ocasió).

Judith, a l’ ESPAIISIDOR.BLOGSPOT ( http://espaiisidor.blogspot.com)  se’n mostra més complaguda, a l’article que ha titulat Fantasia i realitat

Actualització (11.11.2006)

Quim Casas, a  BENZINA (núm. 9, novembre de 2006), en parla en termes molt elogiosos. Ens fa notar la petja de Carlos Giménez (autor del còmic Paracuellos) en El espinazo del diablo (de la qual Giménez, en feu l’storyboard) i en El laberinto del fauno (del disseny artístic de la qual, Giménez en signa els esbossos). Casas para atenció a les connotacions que té el nom del personatge de la nena, Ofèlia, i comenta la manera com es representa el capità Vidal. Després de qualificar la pel·lícula com a magnífica, el crític barceloní passa a tocar un dels punts que més discussió ha generat: els dos mons, el real i el fantàstic. Del Toro (diu) organitza molt bé realitat i ficció i, tot responent als que considerem que no els acaba d’entrelligar prou com perquè conformin una pel·lícula sòlida, Casas diu: Però aquí es tracta de traçar dos mons paral·lels. A la pàgina 31 d’aquest número de Benzina, hi ha l’article (precisament amb el títol "Els mons paral·lels d’Ofèlia") que val la pena que el llegim sencer.

Ran de la presentació d’ El laberinto del fauno, Xavi Serra ha entrevistat Guillermo del Toro, per a BENZINA (núm 9, novembre de 2006). I justament comencen parlant de la precària coexistència entre fantasia i realitat a la pel·lícula, amb un Del Toro molt satisfet que l’entrevistador li esmenti precisament i encertadament el còmic Calvin i Hobbes. Tot i que no és pas gaire extensa, es tracta realment d’una entrevista molt profitosa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!