Club 7 Cinema

Com a Contra la paret, Akin vol construir un artefacte alternatiu que en el fons reuneixi la majoria de característiques del cinema “mainstream” d’esquerres: creu que acumular tragèdies fa més profunda una pel·lícula, que com més atractius siguin els intèrprets més sintonitzarem amb les seves misèries, que mesclar històries modernitza (..) (Eulàlia Iglesias, Benzina)

A través d’aquests sis personatges, l’espectador pot entrar en un univers ficcional capaç de fer presents, de manera gens banal, alguns dels temes del món actual, com ara la globalització, la recerca de la pròpia identitat, el descobriment de l’Altre, la relació amb una altra cultura, el sentit actual de la lluita política. I que, amb el seu compromís moral i polític, dóna una lliçó de vida a propòsit de l’educació, la literatura, l’amor i el perdó (Imma Merino, El Punt)

A De l’altre costat, intenta tocar massa coses i no totes li surten bé (Quim Casas, Èxit)

Cine-videojoc de disseny, la pel·lícula de Fatih Akin és fins i tot perillosa pel seu simplisme ideològic, per la banalitat de fotonovel·la pseudointel·lectual amb què tracta el dolor i l’horror dels temps que ens ha tocat viure, perquè és cine d’allò més convencional disfressat de cine modern (Carlos Losilla, Avui)

(..) un viatge que la meva família vam fer en cotxe des d’Hamburg fins a Turquia quan jo era un nen. El viatge va durar tres o quatre dies. Quan hi vam arribar, em vaig sentir com si hagués anat fins a un altre planeta completament diferent. Avui en dia, Istanbul està molt més a prop, en tots els sentits (Fatih Akin, a Nando Salvà, Èxit)

Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Nurgul Yesilcay, a De l’altre costat, de Fatih Akin

SINOPSI I FITXA BREU

Sinopsi  A través d’una sèrie de trobades, relacions i fins i tot morts, les vides fràgils de sis persones s’entrelliguen durant els seus viatges emocionals cap el perdó i la reconciliació a Alemanya i Turquia. Nejat no veu bé la relació de son pare Ali amb la prostituta Yeter; però tot canvia quan s’assabenta que la dona envia els diners a Turquia per pagar els estudis a la filla. La mort inesperada de Yeter allunya pare i fill. Nejat decideix anar-se’n a Istanbul a buscar Ayten, la filla de Yeter. Quan hi arriba, però, Ayten, activista política encalçada per la policia turca, se n’ha anat a Alemanya. Allà, coneix Lotte, que l’acull a casa –contra el parer de sa mare, Susanne, una dona prou conservadora–. Deneguen l’asil polític a Ayten i la deporten a Turquia, on l’empresonen. I Lotten se n’hi en va, en un intent desesperat d’alliberar Ayten.

Director i guionista Fatih Akin. Fotografia Rainer Klausmann. Repartiment Hanna Schygulla (Susanne Staub), Nurgul Yesilcay (Ayten Öztürk), Baki Davrak (Nejat Aksu), Tuncel Kurtiz (Ali Aksu), Patrycia Ziolkows (Lotte Staub), Nursel Koese (Yeter), Yelda Reynaud (Emine).

CRÍTIQUES I RESSENYES PUBLICADES

Imma Merino: El món, a través d’ Alemanya i Turquia (El Punt, 16.03.2008)

***

Carlos Losilla: Gats amagats (Avui, 18.03.2008)

***

Eulàlia Iglesias:  Pont aeri Berlín-Istanbul [article sense enllaç] (Benzina, núm. 25, març 2008)

Al cineasta alemany li devien agradar films com Crash, de Paul Haggins, i Babel, d’Alejandro González Iñárritu, i, ai, va decidir prendre’ls de referent. De la primera adopta el repartiment coral de personatges (..) com a mostrari de tots els temes amb els quals hauríem de mostrar-nos comprensius: tradicions i modernitats, homosexualitat, immigrants, turistes i aborígens, joves i grans, cultes i incultes. Del mexicà manlleva la idea de moure els personatges entre diferents zones geogràfiques (Alemanya i Turquia) per domostrar que tots els nostres actes estan interrelacionats per molt lluny que visquem els uns dels altres(..)

De l’altre costat, per tant, va adreçada a espectadors amb mala consciència que necessiten una teràpia catàrtica. I podríem assegurar que sembla feta expressa per guanyar el premi a la comprensió entre éssers humans… si existís tal cosa.

***

Quim Casas: Perdó, reconciliació i dispersió [article sense enllaç] (Èxit, núm. 68, suplement d’ El Periódico, setmana del 14 al 20 de març de 2008)

El tema que subjau (..) és el de la reconciliació. I ho fa en tots els sentits: reconciliació entre països (..), entre mares i filles, entre pares i fills i entre classes socials. Una certa idea del perdó, pas previ a la reconciliació, porta els personatges a superar les situacions més radicals (..).

La seva teranyina de relacions, totes construïdes al voltant dels dos grans únics temes, l’amor i la mort, dels quals deriven els conflictes d’ordre generacional o polític, no resisteix sempre els envits d’una certa dispersió (..)

ALTRES ARTICLES

Nando Salvà  entrevista Fatih Akin. “El cinema és un negoci molt rocker” [article sense enllaç] (Èxit, núm. 68, suplement d’ El Periódico, setmana del 14 al 20 de març de 2008)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!