Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Altres veus: Children of men / Hijos de los hombres / Les Fils de l’homme / I figli degli uomini
Per a Xavier Roca (AVUI, 24 d’octubre de 2006), Alfonso Cuaron és un cineasta que "muta de pell en cada nou projecte" i a Children of men "adapta una novel·la de PD James inscrita en la ciència ficció antiutòpica". Amb l’enginyós i significatiu títol "La fertilitat de Cuaron", Roca parla d’aquesta pel·lícula emmarcada en una crisi epidèmica d’infertitilitat humana, la situa en el context del cinema fantàstic nord-americà i l’analitza com a metàfora del present, per acabar tot comentant-ne l’aspecte formal. (www.avui.cat > Hemeroteca > 2006 > Octubre > dimarts 24 > Cultura i espectacles > La fertilitat de Cuaron)
´Després de veure Children of men, el crític Àngel Quintana ha reflexionat sobre l’absència de nens en bona part del cinema adult. Titula l’article "Qui s’atreveix a matar un nen?" (EL PUNT, diumenge 22 d’octubre de 2006) i, tot i que en fa una explícita descripció, de la pel·lícula en si mateixa en parla més aviat poc: l’esbandeix un ràpid comentari negatiu:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2103891
(Per seguir cal anar a "Vull llegir la resta de l’article")
Actualització (29.10.2006)
Judith, al seu bloc espaiisidor.blogspot i amb el títol Esperança, malgrat tot, parla molt positivament de Children of men, de qual "es pot afirmar sense gaire marge d’error que és una de les millors de l’any", diu. Parla de la capacitat del director, Alfonso Cuaron, per a sortir-se’n de projectes ben diversos; però sobretot, Judith se centra a parlar d’ "aquest colpidor drama (..) que retrata la situació de caos i desesperança en què queda sumida una humanitat sense futur". De lectura recomanable.
Actualització (13.11.2006)
Al seu bloc, Víctor Alexandre fa una crítica breu, concisa, impecable, sobre Children of men. En remarca especialment el que té de metàfora del present.
Podeu llegir-ho, clicant aquí cuaron/alexandre
Toni Vall situa la pel·lícula en el context del cinema apocalíptic i, coherentment, el títol de la seva crítica és "La fi" (BENZINA, núm.9, novembre 2006). Tot seguint, l’emmarca en la filmografia del director, Alfonso Cuaron, i lliga (jo diria poèticament) Children of men amb el Harry Potter i el presoner d’Azkahan, aixó com aparella el viatge de coneixement de Clive Owen amb el que feien els protagonistes de Y tu mamá también. Malgrat que en remarca el guió, en comenta apassionadament la posada en escena i, entre elogis (de la mena Cuaron ha elaborat un discurs fímic desbordant de maduresa expressiva i riquesa reflexiva), exposa un reguitzell de preguntes que li ha suggerit la visió del film. És francament un article de lectura suggestiva.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De les opinions d’avui em quedo amb la de Xavier Roca, i em sap greu que Àngel Quintana, amb qui acostumo a coincidir foça, valori tan poc la pel·lícula. Per mi és una de les millors de l’any…