Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Austràlia (Australia), de Baz Luhrmann.
Si hi havia un director amb possibilitats de sortir ben parat d’aquest intent de barrejar John Ford amb “El màgic d’Oz” (Victor Fleming, 1939) i la tradició aborigen, aquest és sens dubte Baz Luhrmann (x, Time Out Barcelona)
Baz Luhrmann sap que l’única manera possible d’afrontar l’èpica passa pel distanciament, el refregit, la ironia i la megalomania. ‘Austràlia’ neix de la voluntat de combinar totes aquestes qüestions per dur a terme un espectacle impossible que barreja amb molta honestedat el ridícul amb la grandiloqüència i la desmesura amb la lucidesa (Àngel Quintana, El Punt)
Lluny de ser la gran pel·lícula èpica que preconitza la publicitat, “Austràlia” usa les eines de la ironia i el pastitx per fer una mena de paròdia amable del cine de gran espectacle (Carlos Losilla, Avui)
“Austràlia”, és una mena d’ “Allò que el vent s’endugué” als antípodes (ell mateix –Baz Luhrmann– l’ha definit d’aquesta manera) que ha representat un autèntic suplici per a Luhrmann i el seu equip (Pep Prieto, Accents)
És normal que aquesta pel·lícula tingui el nom d’un continent: està afectada de gegantisme (Nando Salvà, Èxit)
El director, també australià, admet haver-se inspirat en clàssics com “Lawrence d’Aràbia” i “Memòries d’Àfrica”, tot i que en la descripció d’aquest viatge la referència més clara ens apropa a “El màgic d’Oz”, amb la melodia interpretada per Judy Garland, ‘Somewhere over the rainbow’, convertida aquí en brúixola dels protagonistes (Edgar Aribau, Avui)
(..) el que més em va atraure de Sarah Ashley és que arriba a Austràlia sent una dona vulnerable, abandonada pel marit, incapaç de fer res per si mateixa, una dona que no ha experimentat mai l’amor i a Austràlia l’experimenta per partida triple (Nicole Kidman, en unes declaracions recollides per Paz Mata, El Periódico)
“Austràlia”, film amb un títol, contundent i majestuós, que li queda com un guant, és diverses pel·lícules en una (Desirée De Fez, Èxit)
(..) clixés i estereotips, buscant les emocions fàcils i defugint qualsevol intent de reinterpretació o actualització del gènere, per relatar una trama novel·lesca amb heroïna i galant de classes diferents, que en un escenari exòtic i en un context bèl·lic, es veuen units i separats successivament per les diferents circumstàncies que marca un guió pla i funcional (Judith Vives, Capgròs i bloc Espai Isidor)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l’article.
FOTO Nicole Kidman i Hugh Jackman, protagonistes d’Austràlia, de Baz Luhrman
Altres veus: “Austràlia”
***
CRÍTIQUES I RESSENYES.
Judith Vives (Capgròs i bloc Espai Isidor, 08.01.2009): Evocació postmoderna.
Àngel Quintana (El Punt, 06.01.2009): Quan l’èpica ja no és possible.
Carlos Losilla (Avui, 27.12.2008): Als antípodes de què?
(Time Out Barcelona): Austràlia.
Nando Salvà (Èxit, 19.12.2008): Quan més és molt menys.
***
ALTRES ARTICLES.
Luhrmann, el megalòman. Pep Prieto presenta Austràlia, una mena d’ “Allò que el vent s’endugué” als antípodes (Accents, 25.12.2008)
L’ ‘Austràlia’ de Kidman. Els australians Nicole Kidman i Hugh Jackman tornen a la seva terra en un gran melodrama èpic –Austràlia– amb tocs d’humor dirigit per Baz Luhrman que dura tres hores (Edgar Aribau, Avui, 24.12.2008)
Nicole Kidman: “Ara només m’interessa ser esposa i mare”. Paz Mata entrevista la protagonista d’ Austràlia (El Periódico, 25.12.2008)
Austràlia. Desirée De Fez ens presenta Austràlia, del director de ‘Moulin Rouge’, que -diu- torna amb una ambiciosa pel·lícula en què reviu el cinema clàssic d’aventures des de la seva tendència a l’excés (Èxit, 19.12.2008).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des de que tinc nens petits i visc a Alemanya no vaig al cinema. Senzillament perquè pagar un cangur a 7€ l’hora i per veure un film amb una llengua que no domino prou, és llençar els diners. Prefereixo seguir les series que compro per DVD i les miro en versió original subtitulada.
Aquestes vacances de Nadal, la dona em va dir, anem al cinema aprofitant que tenim la mare per cuidar els nens. Doncs au, sense mirar la cartallera anem al cinema de Lauren.
Arribem a les 10 menys 10 minuts i la del Clint Eastwood “el Intercanvio” ja havia començant i decidim malgrat que el meu instint em deia que no, a veure “Austràlia” que començava a les 10 en punt. L’altre de James Bond començava a dos quarts d’onze i era massa tard.
Quina merda de film, que mal fet, amb errades increibles de rodatge, com la del nen anant a cavall aparentment sol i en canvi es veia uns metres més endevant la polsim d’un altre cavall!!!. Igual com aquells films de serie B, que és veu l’ombra del camera qje filma!.
La història no te cap gràcia, se sap l’argument des de el primer moment, els actors no actuem, sobreactuent, i el protagonista sembla una burda copia del Clint Eastwood en els spaguetis westerns!.
No entenc com la Nicole Kidman i Hugh Jackman han acceptat aquests papers d’un film per ments infantils que no hagin superat els 13 anys!.
Haurien de possar un advertiment en els anuncis del film “No apte per majors de 13 anys!”.
No vam poder resistir més de 30 minuts.
Tardaré de tornar a anar al cinema