Altres veus: “Anticrist”, de Lars Von Trier

22 d'agost de 2009

0 comentaris

Altres veus: “Anticrist”, de Lars Von Trier

Anticrist (Antichrist / Anticristo), de Lars Von Trier

(..) un ‘delirium tremens’ personal que agredeix sense pietat les relacions humanes, les relacions de parella i d’amor, la figura de la dona especialment, i que ho fa amb la més tenebrosa, sàdica, violenta i desesperada predisposició. Àlex Gorina (El Temps)

(..) encara que desequilibrada i irregular, (..) resumeix perfectament, en la seva deriva embogida, allò que Von Trier sempre ens havia volgut transmetre: el caos de la vida i de les relacions humanes, l’autodestrucció com a destí monstruós i ineludible (Carlos Losilla, Avui)

Entre la reflexió filosòfica sobre la mort de Déu i el ‘torture porn’ més ‘trash’ se situa una obra marginal i difícil, que juga amb els mecanismes del gènere de terror per fer una anàlisi del món de la parella a l’estil bergmanià –un “Secrets d’un matrimoni” (1973) visceral–, per revelar els dimonis més foscos i entremaliats del director danès i per escandalitzar tots aquells que l’hi tenen jurada per la seva autoparòdica megalomania (Sergi Sánchez, Time Out Barcelona)

(..) una obra pensada per anar contra l’espectador ja que en cap moment juga ni amb l’empatia, ni amb l’emoció, ni amb la credibilitat. Tot el que veiem és aspre, desagradable, profundament ridícul i, fins i tot, ideològicament discutible. Amb tot, però, es evident que les seves imatges tenen alguna cosa de terriblement inquietant (Àngel Quintana, El Punt)

Més que discutible en el seu fons i errònia en la seva execució, (..) concentra els seus encerts en el vessant visual (Judith Vives, Ciutat Oci i bloc Espai Isidor)

Si (..) va de debò, és una pel·lícula que decep. Si és un acudit pervers, potser amb el temps anirà guanyant més adeptes (Quim Casas, El Periódico)

Von Trier ha aconseguit crear expectatives amb una forma de provocació elemental, encara que es revesteixi de transcendència. Quin petard (Imma Merino, El Punt)

Per la voluntat de provocació, el film recorda “Els idiotes”, però segons el cineasta les fonts d’inspiració directes són Tarkovski i Bergman, no debades el film sembla més aviat una versió ‘gore’ i ‘heavy metal’ de “Secrets d’un matrimonio” (Jordi Camps i Linnell, El Punt)

“Ens pot explicar per què ha fet aquesta pel·lícula?”, li va engaltar un periodista britànic visiblement indignat davant de 400 col·legues i 80 càmeres de televisió de tot el món (Bernat Salvà, Avui)

Hi va haver crítiques de tot tipus, però les negatives sempre són més sorolloses. Hi va haver qui va qualificar-la d’«abominació», i algú la va descriure com «una de les pitjors debacles de la història del festival». ‘Variety’ la va considerar «una gran flatulència». Per ‘Time’, va ser el testimoni d’«un director tornant-se boig» (Nando Salvà, El Periódico)

Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO © Golem Anticrist, de Lars Von Trier

Altres veus: “Anticrist”, de Lars Von Trier

***

CRÍTIQUES I RESSENYES.

Àngel Quintana (El Punt): Contra l’espectador.

Judith Vives (Ciutat Oci i bloc Espai Isidor): Antichrist.

Carlos Losilla (Avui): Quina por, la parella!

Quim Casas (El Periódico): Reflexió o acudit?

Sergi Sánchez (Time Out Barcelona): Anticristo.

***

ESTRENES.

Jordi Camps Linnell (El Punt): Escenes d’un matrimoni.

Bernat Salvà (Avui): Lars munta un cristo.

Nando Salvà (El Periódico): Von Trier ha usat el mitjà fílmic per explorar les seves neurosis i fosques obsessions.

Nando Salvà (El Periódico): ‘Anticristo’, la pel·lícula més polèmica del 2009

***

ALTRES ARTICLES.

Imma Merino (El Punt): Què t’ha semblat la de Von Trier?

Àlex Gorina (El Temps): El film que no m’agradaria tornar a veure mai.