Club 7 Cinema

Abans que el diable s’adoni que ets mort (Before the Devil knows you’re dead / Antes que el diablo sepa que has muerto / 7h58 ce samedi-là  / Onora il padre e la madre), de Sidney Lumet.

Ambició desmesurada, fracàs, gelosia, assassinat i culpa són alguns dels elements que toca aquest drama urbà i contemporani que esquiva implacablemet totes les convencions imposades a Hollywood (Quim Casas, Èxit)

Una història ferotge, implacable: l’enfrontament entre un pare i els seus fills arran de l’atracament de la joieria del primer per part dels segons. El resultat, però, és ambivalent, ja que és alhora inquietant i previsible, i crea un clima i unes expectatives que després resol amb més rutina que passió (Carlos Losilla, Avui)

Una contundent demostració de la crisi de la societat del benestar! (Ferran Auberni, Sota Sospita)

(..) aquesta història d’un robatori aparentment senzill que es converteix en un malson de tons shakespearians, (..) la història dels germans Hanson i el seu pare és la d’una família que no ha trobat solucions als seus conflictes (Núria Vidal, Time Out Barcelona)

(..) una tragèdia grega amb totes les de la llei, disfressada de thriller d’inspiració kubrickiana, sustentat en un excel·lent i calculadíssim guió que inclou clares referències a Atraco perfecto (Judith Vives, Capgròs i bloc Espaiisidor). 

Els enllaços amb aquestes crítiques o les referències de les que no tenen enllaç (de les quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Ethan Hawke, Marisa Tomei, Philip Seymour Hoffman i Albert Finney, a Abans que el diable s’adoni que ets mort, de Sidney Lumet

Altres veus: Abans que el diable s’adoni que ets mort

Carlos Losilla (Avui, 24.05.2008): Ferocitat exagerada.

***

Ferran Auberni (Sota Sospita, 23.05.2008): “Antes que el diablo sepa que has muerto”, la millor pel·lícula de 2008? (*****).

***

Núria Vidal (Time Out Barcelona, 22.05.2008): “Antes que el diablo sepa que has muerto”.

Judith Vives (Capgròs i bloc Espaiisidor, 04.06.2008). Negra com l’ànima del diable.

***
 
Quim Casas (Èxit, núm. 78, suplement d’El Periódico, setmana del 23 al 30 de maig de 2008): Gran tragèdia americana [article sense enllaç].

(..) com en tantes ocasions cinematogràfiques, d’ Atracament perfecte a Reservoir Dogs, el pla surt malament, És llavors, amb el personatge del pare (..) convertit en centre neuràlgic del drama, quan la pel·lícula desborda tensió i saviesa melodramàtica, foradant els aspectes més incòmodes de la forma de vida americana. Lumet, amb més de vuitanta anys a l’esquena,  no va amb miraments ni ha de pactar amb ningú.

***

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!